La missió ExoMars 2016, la primera d'un programa conjunt de l'Agència Espacial Europea (ESA) i la russa Roscosmos per explorar el planeta vermell, s'ha enlairat aquest dilluns amb èxit des del cosmòdrom rus de Baikonur, al Kazakhstan. "Estem camí a Mart. Excel·lent", ha declarat el director general de l'ESA, Jan Woerner, just després que s'hagi efectuat l'enlairament.

El llançament s'ha produït sense incidents a les 09.31 GMT i s'espera que el coet Protó-M arribi a Mart l'octubre que ve, quan la càpsula espacial es dividirà en dues parts.

El satèl·lit Trace Gas Orbiter (TGO) es dedicarà a estudiar els gasos de l'atmosfera marciana, mentre que el mòdul Schiaparelli es posarà sobra la superfície d'aquest planeta per validar la tecnologia d'aterratge per a la segona i més complexa part del programa, ExoMars 2018.

Els científics europeus i russos, que porten des de l'any 2000 perfilant la missió, hauran d'esperar set mesos per confirmar que la missió es desenvolupa segons els seus càlculs i arriba al quart planeta del sistema solar quan Mart es trobi a uns 145 milions de quilòmetres de la Terra. Tot i així, els primers símptomes d'alleujament arribaran nou hores després del llançament, quan el mòdul superior de la nau es despulli dels últims propulsors i enviï a la Terra el primer senyal que confirmi que es troba en ruta cap a la seva destinació.

Després, la nau continuarà el seu viatge fins el planeta vermell i, una vegada en els seus voltants, expulsarà la sonda Schiaparelli, un laboratori de 600 quilos que travessarà l'atmosfera marciana, es desprendrà dels seus escuts de protecció i es deixarà caure sobre la superfície ajudada d'un paracaigudes i d'un sistema de propulsió líquida.

Una vegada en la seva destinació, la regió marciana Meridiani Planum, analitzarà algunes característiques bàsiques del seu amfitrió, com la pressió o la temperatura, encara que el seu veritable èxit consistiria a aterrar de manera controlada al planeta veí. L'aterratge marcaria així una fita en la història de l'exploració europea de Mart doncs l'únic precedent, el Beagle del Regne Unit i l'ESA de 2003, va fracassar en prendre terra perquè dues dels seus quatre panells solars no van aconseguir desplegar-se i van bloquejar la seva antena de comunicacions.

Si aconsegueix posar-se amb èxit en sòl marcià i enviar informació als centres de control terrestre, Schiaparelli validarà part de la complexa tecnologia d'aterratge, que servirà perquè la missió ExoMars 2018 enviï a Mart un vehicle "rover" capaç de desplaçar-se diversos quilòmetres i d'excavar fins a dos metres sota terra per recollir i analitzar mostres.

Schiaparelli tindrà una vida útil d'entre dos i vuit dies marcians (un dia marcià o sol té 24 hores i 37 minuts) i la seva apagada marcarà l'inici de la missió del seu company de viatge, el TGO. Aquest orbitador sobrevolarà Mart a 400 quilòmetres d'altitud durant quatre anys, amb l'objectiu d'estudiar la presència de metà i altres gasos en l'atmosfera marciana, esclarir si el seu origen és geoquímic, volcànic o biològic i quins són les seves fonts d'emissió.

El TGO es dedicarà també a elaborar mapes de l'hidrogen present en el subsòl de Mart "que poden ajudar a triar els llocs d'aterratge de futures missions, doncs poden indicar reserves ocultes de gel d'aigua", van explicar els responsables de l'ESA.