Una treballadora de Nóos, que va realitzar funcions de secretària per a Iñaki Urdangarin, va testificar que va concertar diverses reunions entre el marit de la infanta Cristina i el llavors president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. En la seva declaració com a acusat en el judici de Nóos el passat 2 de març, Urdangarin es va referir a una sola reunió amb Camps celebrada a València per comentar el projecte de Jocs Europeus, mentre que, quan va comparèixer com a testimoni durant la instrucció a l'abril de 2014, l'expresident autonòmic va dir que només havia coincidit amb el cunyat del Rei en actes institucionals.

«Alguna reunió van tenir, alguna vegada vaig parlar amb la secretària del senyor Camps» per concertar cites amb Urdangarin, va manifestar davant l'Audiència de Palma María Ángeles Almazán, que va declarar que va entrar a treballar a Nóos Consultoria a principis de 2005 i va estar-hi treballant durant un any i mig. Encara que va començar amb altres funcions, totes de caràcter administratiu, aviat va assumir treballs «de suport» per Iñaki Urdangarin entre els quals hi havia la gestió puntual de la seva agenda en qüestions relatives a l'Institut Nóos, va testificar.

Paral·lelament, el consultor que va constar el 1999 com a secretari de l'associació que el 2003 es va transformar en l'Institut Nóos va testificar que Diego Torres la va crear per accedir a contractes d'administracions públiques, de les que va acabar ingressant uns 6 milions d'euros.

Xavier Agulló, que va declarar com a testimoni, va assegurar que «en aquesta època, molts contractes públics es donaven a associacions. Feta la llei feta la trampa, les consultores creaven associacions i a través d'aquestes associacions es podia accedir als projectes que tenien algun tipus de subvenció».

Per part seva, diversos empleats que van treballar per a Iñaki Urdangarin i Diego Torres van declarar davant el tribunal que es consideraven treballadors de l'Institut Nóos, tot i que van estar contractats per diferents societats en curts períodes de temps i van cobrar de diferents entitats. Dels cinc treballadors que van declarar com a testimonis, tots van coincidir que Torres i Urdangarin eren els caps i els que prenien les decisions i es van definir com a empleats de l'Institut Nóos.