El líder de Podem, Pablo Iglesias, va proposar el seu secretari general a Aragó, Pablo Echenique, un dels noms més respectats del partit, com a nou secretari d'Organització, en un gest amb el qual busca tancar la crisi suscitada amb el cessament de Sergio Pascual i inaugurar «un nou estil» a Podem. Iglesias va comunicar als seus líders autonòmics la seva proposta perquè Echenique substitueixi Pascual, que va ser acollida amb «entusiasme» pels representants regionals.

Ho va fer després d'haver informat els membres del Consell Ciutadà estatal, que el proper 2 d'abril hauran de ratificar la proposta, entre ells el número dos del partit, Íñigo Errejón, qui amb el cessament de Sergio Pascual va perdre un dels seus homes de confiança.

El nomenament d'Echenique, que en el seu dia va encapçalar un dels sectors més crítics amb l'equip d'Iglesias i que actualment és considerat per molts a Podem com una autoritat moral, pot aconseguir aquest consens entre les diferents famílies de la formació i frenar la crítica interna.

El propi líder de Podem va destacar el seu «enorme prestigi en l'organització» i «entre els cercles i les bases», «sempre demostrant una enorme independència».

Però una qualitat essencial amb què compta Echenique, segons Iglesias, és la lleialtat. «No crec que a Podem hi hagi d'haver pablistes, carolinistes o errejonistes, calen companys que debatin de tot apostant per la lleialtat» perquè segueixi sent l'instrument polític per al canvi i aconsegueixi conformar un govern progressista de coalició, va afirmar.

Aquestes paraules van sonar com un retret al destituït Sergio Pascual, si bé Iglesias en ser preguntat per això va agrair a l'anterior secretari d'Organització el treball que ha dut a terme en aquests dos anys, al que va afegir que els líders autonòmics han donat suport la seva substitució amb diferents «matisos».

Això sí, el líder de Podem va admetre també que ell mateix és «responsable subsidiari» de tot el que es fa i s'ha fet en l'organització del partit i, com a tal, ha d'estar sotmès, no ja a l'«autocrítica», sinó a la «crítica».