Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea (UE) i el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, van tancar un acord per retornar a Turquia tots els immigrants irregulars nous que creuin des d'aquest país cap a les illes gregues des de demà. «Hi ha acord, la prova de la seva implementació comença diumenge», va assenyalar la presidenta de Lituània, Dalia Grybuskaitè, en un missatge de la xarxa social Twitter, alhora que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va confirmar que «hi ha un acord unànime entre tots els caps d'Estat i de Govern de la UE i el primer ministre turc».
«Tots els immigrants quedaran protegits d'acord amb els estàndards internacionals pertinents i amb respecte al principi de no devolució en calent», assenyala la declaració conjunta, que també destaca que es tracta d'una mesura «temporal i extraordinària» que és necessària per posar fi al «patiment humà i restaurar l'ordre públic».
La UE i Turquia van aclarir que tots els immigrants irregulars que arriben a les illes gregues seran degudament registrats i seves sol·licituds d'asil processades «de manera individual» per les autoritats hel·lenes, d'acord amb la directiva europea d'asil i en cooperació amb l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (Acnur).
Aquesta directiva permet aplicar un procés accelerat per derivar tots els sol·licitants d'asil que hagin arribat a la UE des d'un país tercer segur cap a aquest país, en aquest cas Turquia, fet pel qual en la pràctica el sistema permetria evitar que segueixin acumulant-se casos a Grècia tot esperant la seva tramitació.
Tots aquells immigrants que no vulguin demanar asil o que no compleixin els requisits per a rebre'l hauran de ser deportats. Turquia i Grècia, assistides per les institucions i agències de la UE, prendran les mesures necessàries per assegurar-se que el sistema funciona a la pràctica. La UE es compromet a cobrir els costos de les operacions de retorn.
L'acord inclou l'anomenat mecanisme «un per un», pel qual per cada sirià retornat a Turquia, la UE es compromet a acceptar per vies legals un altre sirià des d'aquest país, i indica que aquest procés es durà a terme d'acord amb els criteris de vulnerabilitat de l'ONU, segons els quals es donarà prioritat a la seva sortida del territori turc a les persones més febles com a dones i nens. Es donarà prioritat a tots els immigrants que no hagin entrat prèviament o intentat entrar a la UE.
En tot cas, els refugiats del camp de Idomeni, a la frontera de Grècia amb l'Antiga República Iugoslava de Macedònia (ARIM), mantenen la incertesa sobre el seu futur després de l'acord de la cimera de Brussel·les. Les arribades de migrants a Grècia no han cessat en els últims dies i el nombre de refugiats al país ha augmentat fins els 46.200 amb el desembarcament a les darreres hores més de 670 a les illes de l'est del mar Egeu, on ja hi ha 7.200 migrants esperant poder ser traslladats fins al continent.
Situació crítica
La cimera de Brussel·les no va decidir, però, què passarà amb les 10.500 persones que s'amunteguen encara a Idomeni, en molts casos famílies en precàries tendes de campanya. Els refugiats d'aquest camp segueixen demanant a la UE que s'obrin les fronteres per continuar el seu camí cap al nord del continent.
