Els Estats Units creuen que les seves Forces Armades han matat a Síria el número dos i «ministre de finances» del grup gihadista Estat Islàmic (EI), Abd al Rahman Mustafà al Qaduli, i estudia l'enviament de més militars a l'Iraq per assistir els efectius d'aquest país en la seva lluita contra els terroristes. «Estem eliminant sistemàticament el gabinet de l'Estat Islàmic. De fet, les Forces Armades nord-americanes han matat diversos terroristes clau de l'EI aquesta setmana, incloent, creiem, Haji Imam», va anunciar el secretari de Defensa dels EUA, Ash Carter.

Carter es va referir a Al Qaduli per un dels seus sobrenoms i el va descriure com un terrorista «ben conegut» que exercia com a «ministre de finances i era responsable d'alguns assumptes externs i trames terroristes», també fora de Síria i l'Iraq. «Hem eliminat el líder que supervisava el finançament de les operacions de l'Estat Islàmic, fet que danya la seva capacitat per pagar als combatents i per reclutar», va destacar. Segons el responsable de Defensa, «l'eliminació d'aquest líder de l'EI dificultarà la capacitat de l'organització per dur a terme operacions tant dins com fora de l'Iraq i Síria».

El cap de l'Estat Major Conjunt dels EUA, general Joseph F. Dunford, va explicar que tant ell com Carter consideren que s'ha d'enviar més militars per entrenar i assistir els soldats i policies iraquians en la seva lluita contra els terroristes. «El secretari i jo creiem que hi haurà un increment en les forces nord-americanes a l'Iraq en les pròximes setmanes, però aquesta decisió encara no s'ha pres», va explicar el general.

Els Estats Units compten amb 3.870 militars a l'Iraq, un contingent que ha entrenat 17.500 soldats iraquians i 2.000 policies, segons les últimes xifres oficials. El general va coincidir amb Carter en què l'«impuls» de la campanya en les últimes setmanes va a favor de la coalició internacional contra l'EI, però va advertir que la lluita està lluny de concloure. «De cap manera diria que estem a punt de trencar la columna vertebral de l'EI o que la lluita s'ha acabat», va assenyalar Dunford.

Preguntat per l'impacte de la suposada mort d'Al Qaludi, Carter va admetre que «els líders poden ser reemplaçats», i alhora va destacar la necessitat de continuar colpejant la direcció del grup gihadista. «Reduir el seu lideratge és necessari. Està lluny de ser suficient. Aquests líders poden ser reemplaçats. Però han estat durant molt de temps, són superiors i experimentats, així que eliminar-los és un objectiu i un resultat important. Si els rsubstitueixen, continuarem actuant contra els seus líders», va afirmar.

Per altra banda, Bèlgica va confirmar que tornarà a bombardejar l'Estat Islàmic a l'Iraq i que es planteja fer-ho també a Síria, tres dies després del doble atemptat de Brussel·les en què van morir 31 persones. El primer ministre belga, Charles Michel, va parlar dels plans del seu Executiu després d'entrevistar-se amb el secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, que va denunciar la creixent debilitat de l'EI i va destacar el compromís del seu país amb Bèlgica i Europa per acabar amb aquestes «creences nihilistes i covardes».

Michel va confirmar que Bèlgica complirà amb la missió contra l'EI a l'Iraq a la qual s'havia compromès, que implica tornar a enviar sis caces bombarders F-16 a partir de l'1 de juliol, rellevant l'operatiu holandès. A més, va recordar que el Parlament belga està debatent ampliar les operacions militars del país contra el gihadisme a Síria com a part de la coalició internacional liderada pels EUA que bombardeja allà l'EI.

Referent a això, el ministre de Defensa belga, Steven Vandeput, va afirmar que es tracta de «reprendre» les operacions a l'Iraq i que ell personalment està a favor d'atacar també a Síria, «allà on es trobi l'EI», encara que va reconèixer que el debat està obert en el Govern.

Sis caces belgues van participar durant nou mesos, entre octubre de 2014 i finals de juny de 2015, en la campanya de bombardeig contra objectius terrestres de l'EI, però únicament a l'Iraq, i després es va repatriar els avions per motius pressupostaris. Kerry va manifestar que Bèlgica pot comptar amb «tota l'assistència necessària» de Washington per «investigar» i «portar davant la justícia els responsables d'aquests actes menyspreables».