El gran i multicultural districte de Schaerbeek, al nord-est de Brussel·les, intenta fugir de l'estigmatització i dels vincles amb el radicalisme gihadista després veure's involucrat en els atemptats del 22 de març a la ciutat. Malgrat que els terroristes van llogar un pis al barri, des d'on van sortir cap a l'aeroport -on les autoritats van trobar 15 quilos d'explosius-, i que s'han dut a terme batudes a domicilis, els veïns asseguren que Schaerbeek és un barri molt gran, amb molts contrastos segons les zones, però en cap cas perillós o vinculat amb el gihadisme.

"El barri és grandíssim i hi ha moltes zones diferents, hi ha llocs lletjos i altres on viu gent amb molt poder adquisitiu. Fins fa pocs anys Schaerbeek era la comuna lletja de Brussel·les, però les coses han canviat i ara depèn de les zones", va explicar Jonathan Jean, un espanyol de Màlaga resident al barri. Així, les zones de l'est de Schaerbeek són llar de gent de classe mitjana-alta, a causa de la seva bona localització -entre les institucions europees i l'aeroport de Zaventem- i també de parelles joves, atretes pels baixos preus de l'habitatge en comparació amb el centre. Els carrers de l'oest del districte, especialment els més propers a l'estació de trens del nord, acullen una gran comunitat d'immigrants turcs, marroquins i africans.

Jonathan, que viu a cinc minuts del pis utilitzat pels assassins de l'aeroport, ha posat èmfasi que Schaerbeek no s'enfronta al mateix tipus de problemes que Molenbeek, districte del qual van sortir els autors dels atemptats de París.

Més de prop va viure Aris, perruquer a Schaerbeek, els escorcolls en què es van trobar 15 quilos d'explosius TATP i el testament d'un dels assassins de l'aeroport de Brussel·les, Ibrahim El Bakraui, els quals van posar el barri en el punt de mira. Aris, que resideix al carrer Max Roos, on es va efectuar l'operació policial, va assegurar que viu a la zona fa 18 anys i que mai havien tingut cap problema similar en un carrer "bo, familiar, on tothom es coneix".

Una visió que molts veïns extrapolen al barri en general. Beatriz Padilla, també malaguenya i que treballa a Brussel·les, va assenyalar què Schaerbeek "és molt tranquil", fins i tot en comparació amb altres districtes, i que igual que la resta de la ciutat té una forta presència d'immigrants.

Districte més poblat

No en va, Schaerbeek és (després de la zona centre de Brussel·les) el districte més poblat de la ciutat amb unes 130.000 persones censades, moltes d'elles d'origen estranger, i les comunitats turques i marroquines són les que hi tenen una presència més forta.

De fet, un 38% de la població del districte és musulmana, segons un informe del diari Le Soir.

Schaerbeek ha estat bressol de grans personalitats de Bèlgica, com el cantant Jacques Brel, el pintor René Magritte, el primer ministre belga Paul Henri Spaak o els futbolistes Michy Batshuayi i Adnan Januzaj. "Hi ha molta gent amb orígens de tot el món vivint aquí, és un bon barri, encara que mai saps si algú pot fer alguna cosa", va relatar Nino Etina, professor i resident de Schaerbeek. El professor va confessar que no se sent segur, perquè "no saps el que pot passar demà".

I és que malgrat viure en un barri que es considera segur i llunyà al radicalisme, els veïns de Schaerbeek no són aliens a la precaució col·lectiva instal·lada a Brussel·les després dels atemptats, que ha comportat el canvi d'algunes rutines. Beatriz Padilla, per exemple, ja no anirà amb transport públic a treballar, perquè, encara que li surti més car i tardi més temps, prefereix agafar el cotxe per sentir-se més segura.