Per què el radicalisme religiós i la intolerància s'estenen més ràpid entre els joves musulmans d'Europa que entre els seus pares? Per què hi ha tants joves de famílies marroquines que estan vinculats als atemptats de Brussel·les i París? Segons els analistes, la responsabilitat cal buscar-la sobretot en els països d'acollida de l'emigració i, en un grau més baix, en les seves nacions d'origen.

Un dels errors més flagrants, sobretot a Bèlgica, Holanda i França, ha estat la concentració dels emigrants magrebins en guetos, espontanis o dissenyats, explica Abdala Busuf, secretari general del Consell de Comunitats Marroquines a l'Estranger, encarregat d'assistir la "diàspora" marroquina a Europa.

Busuf cita els casos d'alcaldes que a França han preferit pagar multes abans que promoure en barris cèntrics els "habitatges de lloguer moderat" amb una clara voluntat d'allunyar els emigrants a la perifèria i crear així barris ?gai?rebé exclusivament nord-africans. Són nombroses les ciutats europees -i cita el cas de Barcelona- que han posat tota mena de traves a la construcció de mesquites a les zones cèntriques per condemnar-les a la perifèria i "evitar la integració dels musulmans en el teixit social de la ciutat", recorda Busuf.

A més, la tendència general dels països europeus ha estat la d'evitar la possible "ingerència" del Marroc o Algèria en l'organització i enquadrament de l'islam, deixant, però, que sigui l'"islam arribat del Golf Pèrsic, més arcaic" el que s'apoderi dels espais musulmans. A Brussel·les o a Madrid, indica l'expert, les úniques mesquites han estat construïdes i gestionades per l'Aràbia Saudita, mentre en paral·lel els governs europeus frenen l'ensenyament d'"un islam espiritual, i no polític" a escoles i presons, amb la qual cosa permeten indirectament que prosperi l'islam polític més radical.

Europa no els ajuda

El fet que tots aquests problemes hagin calat entre els joves i no entre els seus pares s'explica, segons ell, perquè aquests "ja tenien la seva pròpia formació religiosa, amb els seus valors potser conservadors, però no radicals", mentre que els fills han crescut en una Europa que no els ajuda a trobar "un islam a l'europea, que inclogui el respecte als valors laics".

El filòsof Ahmed Asid, conegut pel seu activisme laic, comparteix la crítica als "guetos musulmans" de Bèlgica, Holanda i França, que segons ell no s'han donat a Alemanya, país on la població musulmana està més integrada i ?menys radicalitzada. Asid, que ha tractat amb els anomenats "marroquins de segona generació" en nombrosos viatges a Europa, contraposa la "religiositat moderada que els pares portaven del seu país" a l'"islam wahhabita" arribat des d'Aràbia Saudita de la mà de predicadors que han estat formats en aquest país i "exportats" a Europa.

"L'aïllament en què els musulmans viuen en aquests guetos és explotat per aquests salafistes, que també fomenten la separació amb un discurs que estableix que la integració és dolenta perquè l'estat és ateu i la societat, corrompuda", recorda.

Els guetos es converteixen així en "refugis identitaris", en què la religió, o una determinada visió de la religió, és la que modela la identitat d'aquests joves perduts, afegeix. Explica els casos de nois holandesos que li relaten com els seus pares marroquins tenien ?permanentment encesa la televisió amb canals religiosos de ?procedència àrab on s'expressa l'islam més intransigent i el rebuig a l'"altre" i als valors de l'Europa laica.