El primer ministre islandès, Sigmundur David Gunnlaugsson, es va convertir en la primera víctima dels anomenats «papers de Panamà», en presentar la dimissió dos dies després de difondre's les filtracions que el vinculen a una empresa situada en un paradís fiscal. De 41 anys i en el poder des de 2013, el cap de Govern va renunciar al càrrec en una reunió interna de la formació que presideix, el Partit Progressista, i enmig de fortes pressions tant des de l'oposició com del carrer.

Gunnlaugsson, qui encara dilluns va expressar la seva determinació de seguir al capdavant del govern, havia demanat unes hores abans al president del país, "lafur Ragnar Grímsson, la dissolució del Parlament. El cap de l'Estat havia deixat en suspens aquesta petició, per considerar que primer havia de parlar de l'assumpte amb el seu soci de coalició, el Partit de la Independència, el líder del qual i ministre de Finances, Bjarni Benediktsson, també apareix en els anomenats «papers de Panamà».

Gunnlaugssonn pretén seguir com a líder de la seva formació, que va proposar per al lloc de primer ministre l'actual titular d'Agricultura i vicepresident del partit, Sigurour Ingi Johansson. Aquesta mena de «solució express» es va produir després de les fortes pressions sobre el cap del Govern, que va arribar al càrrec després de convertir la seva formació en vencedora moral dels comicis de 2013, gràcies a un espectacular ascens i malgrat que la força més votada havia estat el Partit de la Independència.

La filtració dels «papers de Panamà» han deixat en suspens el que havia estat una meteòrica carrera. Dilluns l'oposició -socialdemòcrates, Esquerra Verda, Pirates i Futur Brillant- havia formalitzat la petició d'un vot de censura, mentre que 23.000 ciutadans van avalar una crida a les xarxes socials exigint la seva dimissió.

Paral·lelament, es va produir una manifestació de més de 10.000 persones pel centre de Reykjavík amb pancartes reclamant la seva dimissió, el que va recordar les marxes dels islandesos el 2008, quan la gran banca del país va quedar de sobte en fallida.

Les dues reaccions -la de l'oposició i la ciutadana- reflecteixen l'estat d'opinió d'un país que encara té molt present aquesta crisi, a la qual d'alguna manera està vinculada l'empresa radicada a les Illes Verges Britàniques amb la qual es relaciona ara el primer ministre sortint i la seva dona.

Segons els «papers de Panamà», Gunnlaugsson i la seva dona, Sigurlaug Pálsdóttir, eren amos d'una societat en aquest paradís fiscal anomenada Wintris. Aquí van dipositar gairebé 4 milions de dòlars en bons en els tres principals bancs islandesos, que es van enfonsar en la crisi de 2008. Gunnlaugsson va entrar al Parlament islandès el 2009 i al final d'aquell any va vendre el seu 50% de participació a Wintris a la seva dona per un dòlar.

El primer ministre va assegurar immediatament després d'esclatar l'escàndol dels «papers de Panamà» que en cap moment ni ell ni la seva dona van fer ús d'aquesta societat per evitar pagar impostos a Islàndia. Aquestes explicacions no li han servit per esmorteir l'esclat de la crisi, en meitat d'una legislatura que va arrencar uns anys després del col·lapse econòmic del país.

Gunnlaugsson, crescut en el si d'una família adinerada, el mateix que la seva esposa Anna, es proposa mantenir ara el lideratge de la formació liberal, a la direcció de la qual va accedir el 2009. Des d'aquesta posició va succeir com a primer ministre la socialdemòcrata Jóhanna Sigur?ardóttir, el mandat de la qual havia quedat malmès per la crisi i davant la qual el líder del Partit Progressista es presentava com una alternativa jove i vigorosa. Els «papers de Panamà» han fet ara d'Islàndia el país del primer líder caigut en un escàndol que afecta personalitats dels més diversos àmbits.