Una petició posada en marxa per dos eurodiputats catalans demana que Brussel·les pressioni les capitals perquè persegueixin els bancs que faciliten que els seus clients eludeixin el pagament d'impostos i oculten informació de possibles fraus ha superat les 200.000 firmes. La campanya ha aconseguit unir més de 204.500 suports en els seus primers dos dies activa, després que els diputats europeus Ernest Maragall (ERC) i Ernest Urtasun (ICV) la posessin en marxa en resposta a l'escàndol de les filtracions dels «papers de Panamà». Aquesta petició està dirigida al president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, i demana «que els governs de la Unió Europea persegueixin els bancs que ajuden els seus clients a ocultar els seus actius a paradisos fiscals i que no informen les autoritats fiscals d'activitats sospitoses de frau». «Brussel·les ha d'investigar a fons l'escàndol», va afirmar Urtasun, tot afegint que el Grup Verd ha demanat que es creï una Comissió d'Investigació al Parlament Europeu. efe/ddg brussel·les
La família Thyssen-Bornemisza, la col·lecció privada d'art de la qual constitueix el nucli del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, també apareix en els registres del bufet panameny Mossack Fonseca, la filtració de documents del qual ha desencadenat l'escàndol dels «papers de Panamà». Segons un article publicat pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ), amb seu a Washington i que ha liderat la investigació al costat del diari alemany Süddeutsche Zeitung, els Thyssen-Bornemisza apareixen en els documents al costat d'altres destacades figures del mercat de l'art.
El ICIJ va explicar que va contactar amb un advocat de la família que va confirmar la propietat d'una empresa «offshore», però va assegurar que les autoritats fiscals espanyoles «tenen ple coneixement d'ella». En els papers també apareix la néta del pintor malagueny Pablo Picasso, Marina Ruiz Picasso, ja que tenia propietats a tres societats offshore i era accionista en una altra.
A més, consten en ells la família d'origen sirià Nahmad, una de les més poderoses del món de l'art i que podria demostrar-se que està en possessió d'un valuós Modigliani desaparegut, i la família grega Goulandris, que es troba al centre d'una batalla legal sobre el parador de 83 obres d'art desaparegudes.
Paral·lelament, l'expresident del FC Barcelona Josep Lluís Núñez i el seu fill Josep Lluís Núñez i Navarro, que també va ser vicepresident de l'entitat blaugrana, són a la llista dels suposadament implicats en el cas dels «papers de Panamà». Els Núñez van obrir dues societats a les Illes Verges el 1999, any en què va esclatar l'escàndol d'Hisenda, pel qual tots dos van haver de complir una condemna de presó.
El 2 de febrer de 1999 es van constituir les dues firmes, Marlur Limited i Thelway Investments Inc, totes dues amb el mateix capital, 50.000 dòlars, i amb seu a Tórtola, capital del paradís fiscal caribeny de les Illes Verges. Segons el diari, les dues societats de l'expresident del Barça també es van liquidar al mateix temps -a final de 2004-, van operar en el mateix marc estatutari i estaven vinculades a Suïssa.
Per part seva, el primer ministre britànic, David Cameron, es troba al centre d'una forta polèmica al Regne Unit després de ser acusat per l'oposició laborista d'«hipocresia» en revelar-se que es va beneficiar d'una inversió en un paradís fiscal. Cameron va admetre haver tingut accions en un fons d'inversió creat pel seu pare, Ian, en un paradís fiscal tot i que dies abans havia insistit que aquest era un assumpte privat i que no estava actualment en possessió de títols d'aquest tipus.
El cap del Govern britànic es va veure obligat a donar detalls d'aquesta activitat en publicar la premsa amplis detalls de les revelacions contingudes en els anomenats «papers de Panamà», en els quals apareixia el nom d'Ian Cameron i que han provocat un gran escàndol a tot el món en aparèixer presidents, empresaris i famosos. L'oposició laborista va exigir més explicacions al primer ministre i el va instar a fer una declaració a la Cambra dels Comuns per donar detalls de l'assumpte als parlamentaris.
