Catalunya, terrorisme, islamisme i comunisme (II)

Extremismes i el fals oasi català

10.04.2016 | 00:00
Catalunya, terrorisme, islamisme i comunisme (II)

Fonts dels Mossos asseguren que "hi ha un sistema de selecció dels comandaments que facilita que pesi més l'obediència política que la capacitat professional". En aquest sentit, defensen que "és necessari canviar el sistema intern de selecció dels comandaments"

Ala Transició, hi va haver una enquesta per esbrinar quin model de país europeu generava més atractiu als catalans. Va guanyar Suïssa. M'estalvio molts comentaris possibles, entre ells afirmar que l'elecció no era una prova d'europeisme, atès que quan Suïssa va millor és quan Europa va malament.
Però d'allò no en queda res. Avui Catalunya no és una casa de nines, ni ho pretén. Tampoc no som territori per a suecs o danesos jubilats. Aquí hi ha totes les tensions polítiques internes que es vulgui i una incomprensible admiració (crec que forçada) pels extremismes. Això i més coses, com un desori i una conflictivitat intel·lectual i identitària de nassos -com a Bèlgica, per cert-, ens debilita molt.
Des de la cúpula política de la Generalitat -CDC i ERC- s'ha forçat una evolució espectacular. La passió per la pau i tranquil·litat que encarnava Suïssa ha estat substituïda per l'aventurisme, la transgressió i la trencadissa. Això ho explica tot. TV3 hi ha contribuït amb mil informacions ensucrades respecte a països notòriament vinculats a terrorismes. Van des de Corea del Nord a Veneçuela i altres. Això i més coses fan que Catalunya sigui un país de defensa social dèbil i complexa.

la zona grisa catalana
Faci la comèdia que faci, el secessionisme constata que no atrau cap interès positiu enlloc i de negatiu, Déu n'hi do. El fet és que aquí hi ha una certa zona grisa i una manca de debat seriós respecte als pitjors extremismes. Té sentit veure'ns com una societat feble i dividida.
Tenint al cap l'article precedent d'aquesta breu sèrie, publicat ?diu?menge passat, demano a Mossos d'Esquadra amb funcions d'informació de forces extremistes foranes que m'indiquin quines possibles influències terroristes o extremistes han percebut.
"El tema del tres per cent, és a dir, la corrupció a l'entorn de la pròpia Generalitat -em diuen- va poder ser determinant per imposar d'entrada i des de la Generalitat un alt grau de control polític dels Mossos d'Esquadra. Es pot argumentar que gràcies a aquell control mai no hem trobat res important quant a corrupció i ara som dèbils en la defensa social contra el terrorisme. Es podria haver creat una mala organització policial de manera deliberada. Altrament, hauríem trobat més coses en els greus temes de la corrupció i en el del terrorisme. Ara aquell control polític també juga negativament en contra d'una política de prevenció del fonamentalisme islàmic, atès que aquesta podria implicar posar en qüestió la política de CDC en aquest terreny".

quan un tema no toca
"Nosaltres -afegeixen- podem informar però després se'ns pot ordenar treballar en un altre tema. Hi ha un sistema de selecció dels comandaments que facilita que pesi més l'obediència política que la capacitat professional. Cal canviar el sistema intern de selecció dels comandaments operatius, en particular els comissaris. Ara es premia el servilisme polític respecte d'una cúpula també molt política i no pas la professionalitat. Amb la unió del mots "política" i "policia" arribem a tenir una policia política, és a dir, dirigida per interessos polítics, no pas de servei al Dret i a la societat".
El que em diuen els Mossos es pot lligar amb el que vaig exposar a la sèrie de catorze articles (El ?desas?tre de la Seguretat Pública) publicats en aquest diari entre el 16 i el 31 de maig del 2007. Es poden trobar fàcilment per Internet, a l'hemeroteca del Diari de Girona.
Em parlen de dos grups paquistanesos. Un és Lash-Kar-e-Taiba ('l'Exèrcit dels Purs') i l'altre Jaish-e-Muhammed ('l'Exèrcit de Mahoma'). Tots dos són actius a l'Estat paquistanès del Punjab, obrant contra l'anexió del Caixmir per l'Índia. Els hi demano si ambdues forces tenen algun interès en actuar a Catalunya, on ells em diuen que tenen simpatitzants. Em responen que van a la seva i que d'aquí només els interessa el finançament i la logística. No sospiten que vulguin dur a terme accions terroristes a Catalunya. En canvi, creuen que hi poden captar militants i recaptar diners, així com tenir relació o interès respecte robatoris de documentació d'estrangers a Barcelona. Creuen que la Generalitat no hi para prou atenció.

la matriu magribina
Aquí hi ha aquell terrorisme latent i també el de matriu fonamentalista magribina. Respecte aquest darrer, els Mossos que m'informen són molt crítics amb l'organització "Nous Catalans" de CDC. Creuen que es subvenciona massa alegrement organitzacions magribines on dominen imams que a ells no els ofereixen cap confiança. Em diuen que alguns dels molts diners públics que reben poden ser desviats vers activitats com a mínim fonamentalistes.
"CDC no veu malament -em diuen- que hi hagi imams en papers clau, quan a França es busca líders cívics a cada comunitat, no pas persones amb funcions religioses. Els que fem feina informativa de base podem xocar amb una cúpula (dels Mossos) que ja té una visió predeterminada: Catalunya és un oasi de pau i d'integració social, on com a màxim hi pot haver algun fet aïllat. Molts de nosaltres discrepem. Creiem que hi ha de tot, com ha quedat clar a França, a Bèlgica i arreu".
Parlem del canvi que hi hagué a CDC en ocasió de la Segona Guerra del Golf contra Saddam Hussein (2003). CDC es va posicionar molt contra la coalició aliada. El llibre La Veu de CIU contra la guerra (abril del 2004), escrit per Ignasi Guardans i Xavier Trias, no tenia precedents quant a duresa contra els Estats Units i Gran Bretanya.

apriorisme "buonista" com a bèlgica
"A Bèlgica -afegeixen- també hi havia una gran tendència a favor d'un apriorisme "buonista", actitud que aquí es va apreciar durant els recents estralls a països europeus. Hi ha una quinzena de Mossos d'origen magribí que solen informar bé del que esbrinen. Però que no solen ser massa creguts per la nostra cúpula política que fa massa anys que té ben estructurada la imatge de l'oasi català, imposada pel poder polític. Mirant els fets, això mereix una revisió, sense cap apriorisme".
El mateix sembla, em diuen, que pot haver passat en diversos ordres. "Com pot ser -em diu un mosso- que en més de 20 anys no trobéssim res respecte al tema del "tres per cent"? En aquesta qüestió cabdal el màxim que sovint se'ns ha deixat fer és secundari, de simple vigilància durant escorcolls. Pot tenir lògica. Com pot ser lògic que l'examant de Jordi Pujol fill no acudís mai als Mossos. Ella ho ha destacat diverses vegades en públic. Ara per ara no podem dur a terme, amb èxit, accions que hauríem i voldríem efectuar, ben legalment".
Respecte l'extremisme de matriu sud-americana sembla que no estan massa al corrent de possibles lligams amb Veneçuela. Podria ser que només hi hagués finançament i cursos d'orientació política, com acrediten -respecte Podem i la CUP- informacions obtingudes per la Guàrdia Civil, la Policia Nacional espanyola o bé la premsa també espanyola.
No dubten gens que es tracta d'un problema ben real i greu, si bé sense ramals terroristes a Catalunya. Marginalment, els Mossos em recorden que quan ells van detectar que hi havia "bandes llatines" de delinqüents comuns, el seu comandament polític els va dir que "només eren fets aïllats". Però quedà demostrat que eren bandes estables reals.

el tipus de reacció
"Creiem -em diuen- que és molt important la prevenció, però també la reacció davant les primeres síndromes, normalment només ideològiques, a favor del terrorisme. És cabdal el tipus de reacció en contra quan ja hi ha manifestacions concretes. Ara bé, aquí estem ensarronats per l'apriorisme consistent a dir que Catalunya és un oasi. Ara ens ho volen fer creure encara més, precisament perquè la realitat mostra que som molt menys un oasi que mai abans, en que tampoc ho érem".
Parlem de les errades de Bèlgica, on fins el 2014 hi havia quatre serveis d'informació depenents de diferents ministeris i ajudes separades a la integració per part de la comunitat valona i de la flamenca. En canvi, destaquen que als Estats Units, després del 11-S es va potenciar una millor coordinació que ha funcionat molt bé.
Consideren que, en veure el mal balanç dels Mossos en grans temes, podria ser que en el futur els Mossos perdessin competències centrals. Desitjarien que no fos així, però ho entendrien. També els preocupen actuacions que pugui dur a terme Cesicat, fundació pública de la Generalitat que aquesta vol convertir en una agència de ciberseguretat. Pot haver-hi raons per estar angoixat. Els antecedents de la Generalitat, així com la biografia dels seus protagonistes polítics o de la seva cúpula política, poden no ser tranquil·litzadors. Toco el tema en la meva sèrie, ja esmentada, publicada en aquest diari el 2007.

pujol poc interessat per la seguretat
Precisament en el segon article d'aquella sèrie exposo com Jordi Pujol va voler sopar a soles amb mi tot just elegit per primer cop president de la Generalitat (1980). Em volia parlar de la futura TV i de la possible creació real dels Mossos, si bé el tema immediat era la Junta de Seguretat de Catalunya. El primer tema el vaig desestimar del tot (només durant dos anys, per desgràcia meva), però l'altre va originar més sopars, malgrat que des del primer àpat jo expressés la meva total manca de disposició. Vaig ser jo qui va manifestar voler acabar amb aquells sopars. Anys després es reprengueren sobre TV i duraren. En tot moment en parlàrem solament tots dos. Sempre en vaig informar el director del diari pel qual treballava.
D'entrada, Pujol no tenia interès en potenciar els Mossos, cosa que es va dur a terme per iniciativa del ministre Barrionuevo, com explico en l'article tres d'aquella sèrie. Anys després, i per errada de CDC, el pare real del la policia catalana va ser Àngel Abad, de l'ala més dura i sectària del PSUC de llavors. Per tant, en els Mossos costaria trobar-hi arrels partidàries d'obrar en contra del chavisme, malgrat que estigui demostrat el seu finançament de Podem i la relació amb ETA.

sartre o camus?
És obvi que durant molts anys aquí hi ha hagut un substrat ideològic que ha anat fent creure que el terrorisme, en particular quan era molt repugnant, i, ai las, fins i tot el d'Al-Qaeda, era cosa dels Estats Units i de la mitificada CIA. Partint d'aquest paràmetre, només se m'acut posar-me les mans al cap per expressar astorament. En l'anterior article d'aquesta sèrie ja vaig exposar com darrerament hi poden haver incidit declaracions de Junqueras (ERC) i de Baños (CUP).
Per encarar bé tot el delicat tema que lleument he exposat cal molt de temps, per assolir un bon pòsit, molta voluntat i capacitat de ser només professional i no tenir cap escletxa de base política. Cal tenir en el cap i en el cor la visió àmplia del terrorisme d'Albert Camus (que va exposar que un terrorista i un totalitari és el mateix) i no pas la interessada i utilitària de Jean-Paul Sartre.
Aquí no és així, entre altres coses perquè durant anys el "cattocomunisme" de CDC en va ser un vehicle actiu i present, malgrat estar totalment liquidat a Itàlia. No ho escric gens ni mica frívolament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema