CAS NÓOS

Barberá afirma que es va reunir amb Urdangarin i Torres per projectar els València Summit

La exalcaldesa de València declara com a testimoni pels tres milions que va rebre Nóos pels València Summit

13.04.2016 | 07:17
Barberá afirma que es va reunir amb Urdangarin i Torres per projectar els València Summit

L'exalcaldessa de València Rita Barberá ha reconegut que es va reunir al seu despatx amb l'exduc de Palma Iñaki Urdangarin i amb l'exsoci d'aquest, Diego Torres, per negociar l'impuls d'unes jornades "paral·leles" a la celebració de la Copa Amèrica i que van ser projectades sota el nom Valencia Summit.

Així ho ha manifestat al començament de la seva declaració davant del tribunal que jutja els 17 acusats del judici del cas Nóos, en què ha subratllat la importància de rebre Urdangarin "com una persona dues vegades medallista, vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (COI) i molt bé relacionat amb els mitjans esportius internacionals".

En la seva compareixença, ha precisat que en la trobada "no s'ha concretat res i eren més que res idees", deixant clar contundent que no va negociar res sobre el preu de les jornades. L'exprimera edil ha posat èmfasi alhora que Nóos era una associació "sense ànim de lucre".

El jutge José Castro va apuntar l'existència d'indicis delictius contra Barberá i Francisco Camps, també citat, per la seva suposada participació en les negociacions prèvies a la signatura del conveni del València Summit, per que les seves tres edicions l'Institut Nóos va percebre al voltant de tres milions d'euros públics a pesar que el seu cost real va ascendir a uns 900.000.

Les acusacions apunten la inadequada elecció dels fets procedimentals a través dels quals es van contractar els serveis de la Nóós, atès que es van prescindir els tràmits obligats per la Llei.

Camps i Barberá assentien "al que se'ls oferia"

En el seu relat, Castro asseverava que "aquestes i altres irregularitats, encara que algunes d'elles ja siguin de per si mateix mateixes delictives, posen de manifest que les contractacions amb l'Institut Nóos van ser estrictament voluntaristes", recriminant com, davant això, Camps i Barberá assentien verbalment "a tot el que se'ls oferia, sense estudis previs ni viabilitat tècnica ni de mercat, en marcs geogràfics absolutament impropis i esquivant per complet les normes sobre les contractacions públiques".

Mitjançant la seva exposició raonada, que el magistrat va elevar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Castro proposava a la màxima instància judicial valenciana que assumís la competència per instruir aquesta part del cas Nóos, en apuntar a la "decisiva i imputable intervenció" d'ambdues autoritats, els qui a causa de la seva llavors condició d'aforats -per ser diputats en les Corts- havien de ser investigats pel TSJCV, que va rebutjar assumir-la.

La Fiscalia Anticorrupció apunta així mateix al fet que Nóos ja va començar a treballar en l'organització del València Summit "molt abans" que el conveni fos subscrit, la qual cosa evidencia, al seu judici, que la concertació de l'Administració pública amb l'entitat llavors presidida per Iñaki Urdangarin "ja estava verbal i anticipadament decidida".

És més, el Ministeri Públic sosté que els signants de l'acord -Nóos, la Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa) i la Fundació Turisme València Convention Bureau- van rubricar el document "sense que fos precedit de cap procés d'anàlisi de mercat, discussió o negociació, i que Nóos "ni tan sols es molestés a tractar d'esbossar" el pressupost del que seria beneficiari.

Paper de González Pons

Per la seva banda, González Pons serà interrogat en relació al conveni rubricat al desembre de 2005 amb l'Institut Nóos per a la celebració d'uns Jocs Europeus pels quals Nóos va cobrar 382.203 euros -del total de sis milions que contemplava l'acord- a pesar que van resultar inexistents.

En concret, el conveni va ser subscrit el 23 de desembre de 2005 per Diego Torres, per Víctor Campos en representació de la Generalitat -de la qual van sortir els fons-, i González Pons en nom de la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana. A la seva declaració com a testimoni davant el jutge Castro, Pons va negar que la seva signatura fos determinant perquè Nóos cobrés de l'administració valenciana per l'organització de l'esdeveniment esportiu.

De fet, el propi González Pons es va definir davant l'instructor com un "espectador" en relació al conveni i, com a tal, "la qual cosa vaig veure és que Francisco Camps ho va proposar a les Corts Valencianes".

Segons va explicar a la seva declaració, va ser a finals de setembre del 2005 quan Camps va realitzar aquesta proposta "atès que Europa és l'únic continent que no té uns Jocs Pancontinentales de caràcter olímpic". El testimoni es va desvincular de les negociacions prèvies que es van dur a terme de cara a la signatura del conveni.

Sobre això, Diego Torres, durant la seva declaració com acusat en el judici, va manifestar no obstant això que "una persona molt involucrada" en les negociacions dels Jocs Europeus va ser González Pons, desvinculant per contra a Camps. De fet, en ser preguntat sobre qui de la Generalitat va decidir adjudicar a Nóos l'organització del projecte, va respondre: "No crec que anés Camps, sinó el llavors vicepresident", en al·lusió a Víctor Campos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema