L'empresari i segon vicepresident del Futbol Club Barcelona, Carles Vilarrubí, consta en els papers de Panamà com a apoderat d'una societat fictícia de les Bahames, Mayfield International, que va vendre accions de l'empresa Coll de Juny, productora de les caves Montesquius, a la família Ruiz-Mateos el 1997. Així ho va publicar El Confidencial, que explica que no ho va fer per compte propi sinó perquè era directiu de Trébol Condal, un hòlding de l'empresari Manuel Prado y Colón de Carvajal. En la societat també hi apareixen vinculats l'advocat Juan José Folchi, que va tenir el 51% de Caves Montesquius, a través de la societat General Investment S.A., i l'empresari Javier de la Rosa, ambdós condemnats pel cas KIO, juntament amb Prado. Segons va assenyalar El Confidencial, el fet que durant 19 anys Vilarrubí i Folchi tinguessin poders a Mayfield demostra que aquests els servien per controlar la societat. acn/ddg barcelona

Brussel·les va fer un pas més en la lluita contra l'evasió fiscal amb una proposta que pretén obligar les multinacionals a exposar a l'opinió pública el que paguen en impostos sobre els seus beneficis a cada país de la Unió Europea i en els considerats paradisos fiscals. En ple l'escàndol creat per la filtració dels papers de Panamà, la Comissió Europea (CE) va presentar una nova iniciativa que «requerirà a les multinacionals que facin publica informació fiscal clau», en paraules del comissari europeu de Serveis Financers, Jonathan Hill.

En concret, la CE vol que totes les grans companyies -europees o no- que tenen ingressos de més de 750 milions d'euros publiquin a les seves pàgines web informació sobre la quantitat d'impostos que van tributar a cada país europeu i els beneficis que allà van generar, al costat d'una altra sèrie de dades.

També hauran de donar compte detallat dels impostos que van pagar a aquells països que entrin dins de la llista de paradisos fiscals que Brussel·les està preparant dins dels seus esforços per tallar la sagnia que calcula que perd la Unió Europea a l'any per evasió fiscal: entre 50.000 milions i 70.000 milions d'euros.

Amb la proposta presentada, la UE aniria «un pas més enllà» del que estrictament està acordat en matèria de lluita contra l'evasió fiscal a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. Això ha despertat la tradicional preocupació del sector empresarial europeu pel que fa a les possibilitats d'avançar més ràpid que la resta dels seus competidors en qualsevol domini que no consideri avantatjós per a les empreses.

La patronal BusinessEurope va avisar que la proposta «amenaça de minar el nostre atractiu com a lloc d'inversió, especialment per a inversors estrangers», una crítica que, sense esmentar-la directament, Hill va rebutjar en al·legar que l'exposició augmentarà la competitivitat «justa» entre companyies. «Un escrutini públic addicional promou una competència més justa dins de la Unió Europea i és beneficiós per a les companyies», insisteix la Comissió Europea en els documents que acompanyen la proposta.

No obstant això, les reticències empresarials són compartides per diversos països, encapçalats per Alemanya, que al març van donar el seu vistiplau a compartir més dades entre les autoritats de control fiscal nacionals però van mostrar el seu rebuig a fer públiques les dades de les companyies per protegir la seva competitivitat. Es tem que els competidors puguin utilitzar dades que es faran públiques, com el nombre d'empleats, per anticipar els moviments dels seus rivals, «Una ampliació de plantilla pot revelar la intenció de dur a terme una expansió», van explicar fonts comunitàries.

No obstant això, l'escàndol dels papers de Panamà, que revelen centenars de presumptes casos d'evasió a través de la creació d'empreses a paradisos fiscals i han esquitxat diversos governs, com el britànic, podria portar aquests països a ser menys contundents en el seu rebuig a una proposta que busca una «major transparència».

Per altra banda, el Ministeri Públic de Panamà (MP) va realitzar una inspecció ocular al servidor del bufet panameny Mossack Fonseca, després que la firma, centre de l'escàndol dels anomenats papers de Panamà, denunciés un suposat hackeig a la base de dades. La inspecció, a càrrec de la Fiscalia de Propietat Intel·lectual i Seguretat Informàtica, va ser realitzada sobre el servidor que conté la base de dades i tots els seus respatllers, va explicar l'advocat Elías Solano, membre de la firma. La mesura deriva d'una querella penal que el despatx va presentar davant del Ministeri Públic pel delicte contra la seguretat informàtica el passat 10 de març.