La Comissió Europea (CE) va demanar als països membres en un informe un «increment dràstic dels seus esforços per a la reubicació» de demandants d'asil, ja que en les últimes setmanes només s'han produït 208 trasllats dels 6.000 fixats com a objectiu per a l'abril. En total, el nombre de refugiats reubicats des de Grècia i Itàlia puja a 1.145 persones (615 des de Grècia i 530 des d'Itàlia).

«La CE demana als Estats membres que augmentin dràsticament els seus esforços per a la reubicació per tal d'alleujar la urgent situació humanitària a Grècia i evitar el deteriorament de la situació a Itàlia, on els fluxos migratoris estan augmentant», indica el segon informe de l'Executiu comunitari en aquest àmbit.

Brussel·les va recordar que l'objectiu fixat el març passat, quan va publicar el seu primer informe, era aconseguir «almenys 6.000» reubicacions a mitjans d'abril, i que en lloc d'això, només s'han produït 208 nous trasllats, dels quals són responsables «només uns pocs estats membres i països associats».

La UE es va comprometre l'any passat a distribuir entre els Estats membres des de Grècia i Itàlia 160.000 persones. Els països d'acollida dels 615 refugiats traslladats des de Grècia han estat: França (242), Finlàndia (111), Portugal (89), Holanda (48), Alemanya (37), Luxemburg (30), Romania (15), Irlanda (10), Estònia (7), Xipre, Letònia, Lituània i Malta (6 cadascun) i Bulgària (2).

Els Estats membres que han acceptat els 530 demandants des d'Itàlia han estat: França (137) Finlàndia (135), Portugal (92), Holanda (50), Suècia (39), Bèlgica (24), Alemanya (20), Espanya (18) i Malta (15).

Segons la CE, el progrés en conjunt és «insatisfactori», ja que en la reubicació l'avanç ha estat «petit» des de mitjans de març, tot i que s'ha produït un «bon progrés en els reassentaments», cosa que segons Brussel·les es deu en part a l'acord entre la UE i Turquia.

Per part seva, el Govern austríac va confirmar que a partir de l'1 de juny, com a molt tard, introduirà controls fronterers reforçats en el pas alpí de Brennero, el que va despertar crítiques d'Itàlia i de la Comissió Europea (CE).

El canceller federal austríac, Werner Faymann, va assenyalar que els controls en aquest important nus viari no eren desitjables, però són «un pas necessari» davant «un possible augment del nombre de refugiats». Acollir immigrants sense límit ni control d'identitat «no és possible», va afegir el cap del Govern austríac.