L'expresident de la Comunitat Valenciana Francisco Camps va declarar que no va tenir cap intervenció en l'adjudicació de projectes finançats amb fons públics a Iñaki Urdangarin ni va rebre directament cap proposta per part del marit de la infanta Cristina. Camps, que va comparèixer com a testimoni davant el tribunal de l'Audiència de Palma que jutja el cas Nóos, va manifestar que no va ser conscient que Urdangarin formava part de l'organització dels fòrums València Summit, encara que va assistir a dos dels tres pels quals l'associació del duc de Palma va cobrar 3,2 milions.

Pel que fa als Jocs Europeus, una «idea extraordinària» a la qual va donar el seu «impuls polític», l'expresident valencià va destacar que per a ell no era rellevant la presència d'Urdangarin en el projecte de candidatura, sinó el suport del Comitè Olímpic Espanyol (COE ).

Sobre si la presència d'Urdangarin va ser decisiva per a la contractació de l'Institut Nóos, Camps va respondre a l'advocada de Manos Limpias que «la categoria d'Iñaki Urdangarin potser per a vostè és molt important, per al president de la Comunitat Valenciana en aquell moment...». «Decisiva no ho sé, però són coses importants que es valoren: la capacitat, els contactes, la personalitat...», va afegir.

Va defensar la importància per a València d'aquest projecte, pel qual Nóos va cobrar 382.000 dels 6 milions d'euros pactats en un conveni amb la Generalitat Valenciana, i va explicar que si es va ajornar la idea va ser per no interferir en la candidatura olímpica de Madrid , una decisió que va prendre per «espanyolitat».

Camps va tenir notícies d'aquest projecte «abans de l'estiu de 2005» perquè el va informar el llavors vicepresident Víctor Campos. «Em va dir que l'Institut Nóos li havia proposat la possibilitat de posar en marxa un projecte d'aquestes característiques», va afirmar el testimoni, que, tot i això, va incidir que llavors no tenia constància concreta del nom de l'entitat. En conèixer la proposta, Camps es va posar en contacte amb el president del COE, Alejandro Blanco, que li va explicar era una vella aspiració de l'olimpisme europeu.