Detenen els dirigents de Manos Limpias i Ausbanc per extorquir bancs

Les dues organitzacions van demanar tres milions d'euros a La Caixa i el?Banc Sabadell per retirar l'acusació contra la infanta Cristina

16.04.2016 | 08:36
El president d´Ausbanc, Luis Pineda, acompanyat d´una agent.

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha obert una peça separada dins de la investigació contra Manos Limpias i Ausbanc per indagar l'origen de les filtracions que s'han publicat aquesta setmana sobre l'operació contra aquestes dues entitats per extorsió. La Fiscalia de l'Audiència Nacional es va queixar que les filtracions dels últims dos dies han «perjudicat seriosament el propi desenvolupament de la instrucció judicial i l'eficàcia de les diligències d'investigació» a Manos Limpias i Ausbanc, que es porta desenvolupant des de febrer de 2015. Per això, la Fiscalia va demanar al jutge que obrís una peça per determinar l'origen de la filtració, l'objectiu de la qual, assegura la Fiscalia, «no pot ser altre que frustrar el bon final de la instrucció realitzada», el que per al ministeri públic «representa un acte de col·laboració amb les organitzacions investigades», és a dir, amb Manos Limpias i Ausbanc. efe/ddg madrid

Ausbanc i Manos Limpias van teixir una xarxa d'extorsió a bancs a canvi de donar-los publicitat i de retirar acusacions en què es personava el sindicat, com va passar amb la infanta Cristina, quan van arribar a demanar 3 milions d'euros a dues entitats per deixar d'acusar-la en el cas Nóos. Les cúpules de les dues organitzacions, amb els seus màxims dirigents al capdavant -Luís Pineda, d'Ausbanc, i Miguel Bernad, de Manos Limpias- van ser detingudes per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) en una operació, anomenada Nelson, en la qual s'investiga pràctiques d'extorsió a bancs.

Un dels assumptes que s'intenta aclarir és el presumpte xantatge a La Caixa i al Banc Sabadell, als quals s'hauria sol·licitat un total de 3 milions d'euros perquè Manos Limpias retirés la seva acusació contra la infanta Cristina, l'única que s'exerceix contra ella en el cas Nóos. Precisament, els advocats de la infanta Cristina van admetre que va existir una conversa que, tant en l'àmbit professional com deontològic, els incomodava i que van posar en coneixement de les autoritats judicials i de la Policia.

En qualsevol cas, el lletrat Miquel Roca va destacar que «mai acceptaríem un acord extrajudicial» sobre la Infanta, mentre que l'advocada de Manos Limpias en el cas Nóos, Virgina López Negrete, va assegurar que no retiraran l'acusació contr Cristina de Borbó i els altres 16 acusats, que mantindran «fins al final del procés».

No és l'únic cas que s'investiga. La Udef creu que les dues organitzacions treballaven de manera coordinada i no eren realment associacions sense ànim de lucre, sinó que el seu objectiu era obtenir beneficis per als seus dirigents, per al que utilitzaven com a pantalla la protecció dels consumidors i les iniciatives judicials.

De fet, una de les entitats va arribar a pagar al voltant d'un milió d'euros en un any en concepte de «publicitat», quan en realitat aquests pagaments responien a un xantatge. Encara que no totes les entitats sotmeses a xantatge van denunciar, almenys cinc, entre elles La Caixa, el Sabadell i el BBVA, sí que ho van fer.

La Policia va arrestar onze persones i va practicar sis escorcolls després de constatar que Ausbanc utilitzava les querelles que presentava el sindicat Manos Limpias, al qual finançava, per extorquir bancs i persones vinculades als mateixos i obtenir d'ells acords econòmics camuflats sota falsos convenis publicitaris.

També se'ls investiga per aconseguir subvencions de forma fraudulenta i per altres pràctiques delictives, com la retirada d'accions penals en alguns processos prèvia exigència d'importants quantitats de diners.

Creació de societats opaques

Les indagacions apunten que els arrestats utilitzaven la informació obtinguda dels usuaris de banca i de les seves reclamacions per coaccionar les entitats financeres i obtenir acords econòmics. A més, els caps havien creat algunes societats per distreure el capital generat.

Els investigadors consideren que Pineda, amb la complicitat de gran part de la junta directiva, era qui s'encarregava de pressionar els bancs, en els quals buscava un finançament emmascarat sota convenis publicitaris. A canvi, els oferia proporcionar-los una publicitat favorable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema