L'Audiència Nacional ha ordenat al jutge Fernando Andreu que reobri la investigació per la xiulada a l'himne al Camp Nou durant la final de l'any passat de la Copa del Rei entre el Barça i l'Athletic Club de Bilbao, en entendre que els fets poden ser delictius tenint en compte l'«ambient institucional» derivat de les aspiracions independentistes del Govern català.

La secció tercera penal, a instàncies de la Fiscalia, va revocar així l'arxiu d'aquesta causa en discrepar amb Andreu que es tracti d'un fet similar a l'ocorregut el 2009, quan es va produir la xiulada a l'himne a l'estadi de Mestalla a València, i respecte del qual la Fiscalia no va veure llavors que fos delicte, el que va portar el jutge a interpretar que en la de l'any passat tampoc n'hi va haver.

No obstant això, la Sala -Alfonso Guevara, Antonio Díaz Delgado i Fermín Echarri- considera que aquest nou cas, que es va obrir arran d'una querella del sindicat Manos Limpias (el líder de la qual Miguel Bernad va ingressar dilluns a la presó), és diferent «considerant que l'ambient institucional respecte de la independència de Catalunya l'any 2009 és molt diferent al de 2015».

«Només cal veure com a fet notori els esdeveniments i sobretot les decisions polítiques dels òrgans de Govern de Catalunya que s'han adoptat en els últims dos anys per a aconseguir la independència de Catalunya respecte Espanya», observen els magistrats.

Entenen d'aquesta manera que si bé del «desig d'independència d'una part de la comunitat de Catalunya d'Espanya no se'n pot dir, el que no es pot compartir és la vexació als símbols de la nació espanyola, com és el seu himne, i al cap l'Estat -el rei Felip VI va presidir el partit- d'una manera planificada» com va succeir en la xiulada de 2015.

Per això, ordenen a Andreu que reobri aquest cas i investigui la planificació de la xiulada «juntament amb la circumstància que a l'entrada de l'esdeveniment esportiu es van repartir xiulets entre els assistents per magnificar l'acte lesiu», el que la Sala creu que provaria la «voluntat coordinada cap al menyspreu als símbols d'Espanya».

«La qüestió és si es va planificar la xiulada de tal manera que l'himne nacional espanyol es fes totalment inaudible, que és tant com si no s'hagués executat, sent una forma de menyspreu», afegeixen.