A dos mesos perquè es repeteixin de nou les eleccions generals, Felip VI ha portat a terme una última ronda de diàleg amb els líders de les forces polítiques del Congrés que, com s'esperava, ha estat un fracàs. El possible pacte de «Gran coalició» entre el PP i els socialistes i Ciutadans es va revelar impossible després d'aclarir Mariano
Rajoy que no trucaria Sánchez perquè «no vol» el pacte. Per tot això, els estrategs dels partits han accelerat les seves tàctiques per
posicionar-se millor de cara a les previsibles eleccions del 26 de juny.
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va fer la penúltima proposta en suggerir que tant Rajoy com Sánchez fessin un pas al costat per
encarregar el Govern a un tecnòcrata de consens. Una oferta que va durar el que van tardar el president en funcions i líder del PSOE a rebutjar-la. Rajoy va replicar al líder taronja que «per què no marxa ell primer?». Sánchez va ser més diplomàtic i va reiterar que no llençava la tovallola en la seva idea de formar un executiu amb Ciutadans i Podem.
Preparatius electorals
No obstant això, el líder del PSOE ha utilitzat la base del seu acord de legislatura amb Ciutadans com si fos l'elm de Mambrino: un document que el feia inexpugnable i que tard o d'hora obligaria Podem
a abstenir-se o a seure a negociar
sobre la seva base. Però la veritat és que el projecte de Sánchez i Rivera va ser derrotat al Congrés, al febrer, per 131 vots a favor i 219 en contra.
Mentrestant, a les seus dels quatre grans partits ja treballen amb la convicció que caldrà anar a eleccions el proper 26 de juny i actuen com si estiguéssim en precampanya amb l'objectiu principal d'evitar que els votants identifiquin les seves sigles amb el fracàs dels pactes. Qui té la culpa dels més de sis mesos perduts sembla ser la qüestió central.
Els líders preparen el discurs que ho han intentat tot, però que
no ha estat possible per culpa dels rivals. En els últims dies han crescut aquestes acusacions creuades i s'espera que s'intensifiquin un cop constatat que Sánchez no té els suports necessaris després de la reunió amb Felip VI.
Tot és estratègia electoral. Rivera
ha anat pressionant sense èxit perquè Mariano Rajoy deixés pas
a una altra cara renovada al PP per
propiciar un govern a tres amb PP
i PSOE. Els populars han rebutjat
des del principi aquesta possibilitat i els seus estrategs posen totes les seves esperances en un avanç
del centre-dreta (PP i Ciutadans) que els permeti poder governar o, almenys, forçar Pedro Sánchez a negociar la «Gran coalició» que desitja Brussel·les.
Al PSOE apunten Podem per justificar que no hagi prosperat el Govern progressista i reformista
que pretenia juntament amb Ciutadans. I ho personalitzen en Pablo Iglesias. L'excés de supèrbia del líder del partit del cercle, el seu enfrontament amb el seu número dos, Íñigo Errejón, i recentment amb els periodistes juguen a favor d'aquesta estratègia. En tot cas, la volatilitat de l'electorat i el fet que més del 91% dels seus simpatitzants donessin suport a Iglesias en el seu afany d'un executiu progressista «a la valenciana» (amb PSOE, Podem, Compromís i IU) no asseguren una caiguda d'escons com gairebé totes les enquestes preveuen.
La «sorpresa» Podem-IU
Al contrari, l'acord previ a què haurien arribat Iglesias i el líder de
IU, Alberto Garzón, per formalitzar una coalició electoral podria donar una bolcada i produir el «sorpasso» temut pels socialistes. Des de Podem i les seves confluències -que aquesta vegada podrien estendre's a Andalusia, Madrid o Aragó, a més de Catalunya
i Galícia-, el missatge serà culpar
el PSOE, representat en el seu Comitè Federal, com a artífex que ha
impedit l'acord d'esquerres, i en el propi Sánchez, per no haver convençut els seus barons. Quant a la Comunitat Valenciana, renovar el pacte entre Compromís i Podem amb la inclusió d'Izquierda Unida serà complex, ja que la formació valenciana voldrà assegurar un grup propi al Congrés.
Amb tot, hi ha veus que no donen per perduda la batalla de la formació d'un govern a l'últim minut. Sánchez podria presentar un gabinet sobre unes bases mínimes d'acord amb suport extern de Podem i Ciutadans, encara que és un rumor molt improbable. El polític socialista sap que es juga el seu futur si s'arriba al 26-J i el seu partit bat el rècord negatiu del 20-D. Si és així, Susana Díaz el fulminaria. Un dramàtic destí que Rajoy comparteix amb Sánchez: si no governa, haurà acabat la seva carrera política.
