Svieta Shmagailo, una mestra que amb 12 anys va patir la tragèdia de Txernòbil i va perdre gran part de la seva família, es pregunta retòricament "Què té més valor: la vida, els fills, el futur o una energia nuclear barata?", com sostenen els seus defensors. "Quan sento dir a algú que l'energia nuclear no té efectes, que és barata i bona, vull cridar. Què val més? La vida, el futur, els nostres fills o una energia barata?", va reiterar Shmagailo, que va assistir aquesta setmana a una jornada a la Cambra Baixa sobre aquesta energia, prèviament a la qual Podem va registrar una iniciativa per al tancament esglaonat de les plantes espanyoles.
Emocionada, aquesta mestra d'educació infantil va relatar com es van viure els dies posteriors a l'accident de Txernòbil, del qual aquesta setmana s'han complert 30 anys, en el seu llogaret, a 35 quilòmetres de distància, i com aquesta tragèdia ha marcat després tots els dies de la seva vida i la dels seus veïns i família.
La seva mare i germà van morir com a conseqüència d'un càncer, igual que un cosí germà seu -un dels "liquidadors" de la central (Ucraïna, llavors antiga URSS). La seva germana -que llavors tenia quatre anys- està greument afectada.
Tota la seva trajectòria vital ha estat envoltada de persones a les quals se'ls comunicaven malalties incurables o que finalment han mort. "Vius segur, però psicològicament no. Els dies passen amb la constant inquietud de les revisions anuals en què els metges poden detectar el mal", va explicar la mestra, que ensenya als seus alumnes a no incórrer reiteradament en els mateixos errors.
De la mateixa manera, els adults -va continuar- no haurien de seguir pel camí nuclear després de Txernòbil i Fukushima. De classes que habitualment tenien vint estudiants ha passat a tenir actualment quatre nens a l'aula, tres d'ells afectats a conseqüència de la radiació i amb "seriosos problemes".
Durant la jornada, el diputat Juantxo López de Uralde, del grup parlamentari Podem i coportaveu d'Equo, i la responsable d'energia nuclear de Greenpeace, Raquel Montón, van coincidir a advertir de l'amenaça que suposen les centrals nuclears, entre altres raons perquè no és neta (genera residus d'alta radioactivitat); no és segura, genera efectes incontrolables i tampoc és barata.
La proposició no de llei registrada aquesta setmana demana el tancament progressiu de les plantes a mesura que els seus permisos d'explotació acabin. El calendari de cloenda seria: Almaraz I: 2020; Almaraz II; 2020; Ascó I: 2021; Cofrents: 2021; Ascó II: 2021; Vandellòs II: 2020 i Trillo: 2024, mentre que en el cas de Garoña, actualment en parada, es demana la seva no reobertura. Tots dos van coincidir que la probabilitat d'un accident nuclear és plausible i van argumentar que aquesta font d'energia està frenant el desenvolupament de les renovables.
En aquest sentit, tots els grups de la Comissió d'Indústria del Congrés, excepte el PP i Foro Asturias, van signar una petició per demanar el cessament del president del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), Fernando Martí, per la seva negativa a comparèixer davant la Cambra.
La majoria dels grups parlamentaris havien sol·licitat la presència del màxim responsable d'aquest organisme regulador perquè informés sobre el procés d'avaluació del permís de renovació de la central de Garoña i del magatzem de residus d'alta activitat de Villar de Cañas, entre d'altres qüestions.
