La virtual nominació del magnat Donald Trump com a candidat republicà a la Casa Blanca el col·loca a un pas de conèixer alguns dels secrets dels Estats Units, com és habitual en el procés electoral, una situació que ha aixecat suspicàcies sobre com farà servir aquestes dades el polèmic multimilionari. La Casa Blanca ha confirmat que les agències d'intel·ligència nord-americanes oferiran un informe classificat a l'empresari després que el Partit Republicà el designi formalment com el seu candidat en la convenció del juliol, una tradició que es remunta al 1952 per als aspirants de tots dos partits.
Malgrat tractar-se d'un cicle electoral atípic, en el qual la coronació de Trump ha estat una sorpresa per a la gran majoria, la decisió de facilitar aquest tipus d'informacions als aspirants a la Presidència no ha variat. Malgrat això, la retòrica incendiària que ha utilitzat el milionari al llarg del període de primàries, amb afirmacions tan greus com anomenar els mexicans "violadors" o "criminals", provoca suspicàcies sobre la manera com pot fer ús d'aquesta informació d'alt secret.
El portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest, va ser preguntat precisament sobre com de preocupat està el president Barack Obama sobre el fet que Trump pugui rebre dades classificades. "Aquestes són les avaluacions que hauran de ser fetes pels serveis d'intel·ligència, i el president té plena confiança en la capacitat dels nostres professionals" per fer-les, va respondre el portaveu.
Earnest es va referir als comentaris a la premsa que va efectuar dies enrere el director de la Intel·ligència Nacional, James Clapper, que va dir que el Govern Obama pretén continuar amb la pràctica d'informar els candidats dels dos principals partits durant aquest cicle electoral. "Ja hem establert un pla per informar tant als candidats quan siguin nomenats, i certament després del novembre, quan el president electe es conegui, això es farà amb més intensitat. Ja tenim un equip format per fer-ho, i assignat a qui liderarà el procés, que no ha estat escollit des d'un punt de vista polític", va explicar Clapper.
El mateix director d'Intel·ligència Nacional va aclarir que ell i altres funcionaris de l'Administració Obama no estaran involucrats en el procés, més enllà de per garantir que "tothom rep la mateixa informació i que aquesta s'ajusta a les necessitats de protecció de les fonts i els mètodes per a complir amb les normes de seguretat".
Trump es va confessar ansiós en una entrevista amb el diari The Washington Post de començar a rebre periòdicament sessions d'informació d'intel·ligència, però va errar amb l'ús del plural, ja que només serà en una ocasió quan sigui informat pels agents com a candidat presidencial. Les informacions periòdiques sobre temes d'alt secret arriben després que el candidat, demòcrata o republicà, s'hagi alçat amb la victòria en les presidencials.
Michael Leiter, exdirector del Centre Nacional Antiterrorista, va ser qui va informar Obama sobre assumptes terroristes quan es va convertir en el candidat demòcrata el 2008 i va assegurar, en declaracions al diari The New York Times, que aquestes sessions ofereixen una quantitat significativa d'informació important i sensible. "No es tracta de donar una actualització sobre els temes del dia, sinó de dissenyar un exercici sobre tots els temes als qual s'enfrontaran; el bo, el dolent i el lleig del que es veu al món i quines conseqüències pot haver-hi en el futur", va dir.
Divisió al partit republicà
D'altra banda, l'huracà que ha desencadenat Donald Trump en convertir en inevitable la seva designació com a candidat presidencial ha dividit el cor del Partit Republicà, ha paralitzat alguns dels seus líders i ha provocat el rebuig de famílies tan influents com els Bush o els Reagan. "Bona sort", va dir en el seu compte de Twitter Michael Reagan, fill de l'expresident Ronald Reagan (1981-1989), autor de la "revolució conservadora" que va tornar a la Casa Blanca els republicans i va encunyar la identitat del partit sobre el lliure mercat. Lluny de voler emular un dels homes més populars entre els conservadors, Trump ha fet que "el partit Republicà ja no sigui el Partit de Reagan, sinó el Partit de Trump", segons va destacar el fill de l'exgovernant el mateix dia en què el magnat immobiliari va arrasar en les primàries d'Indiana.
Els expresidents George H. W. Bush (1989-1993) i George W. Bush (2001-2009) també han descartat donar suport a Trump i tenen previst guardar silenci durant la campanya, que previsiblement enfrontarà Trump amb la demòcrata Hillary Clinton.
"El partit de Reagan i Bush ja no existeix. Són part del partit del passat i que no donin suport a Trump és símbol del fet que la gent que té les seves mateixes idees polítiques no tenen un partit ara", va explicar el professor de política de la Universitat de George Washington Michael Cornfield. "Si combines els vots de Cruz i Trump, quatre de cada cinc persones van votar contra el que el Partit Republicà ha estat en els últims 20 anys", va destacar Cornfield.
Així, el vot contra l'elit política republicana de milions de persones va portar el president del Comitè Nacional Republicà, Reince Priebus, a reconèixer que el "més probable" és que el magnat sigui declarat candidat presidencial en la convenció del partit al juliol.
Paral·lelament, molts legisladors republicans no han dubtat a alçar-se en armes contra Trump davant el perill que les seves polèmiques propostes els facin perdre el seu escó a la Cambra de Representants o al Senat al novembre, quan també se celebren eleccions legislatives.
