Els partits polítics van fracassar en el seu intent d'arribar a un pacte per retallar el cost de la campanya electoral, encara que tots ells van prometre campanyes més austeres, amb reduccions de despesa respecte el 20-D del 30% en el cas del PP i el PSOE, i d'entre el 10 i el 15% el ??de Ciutadans. Entre aquests tres partits s'estalviaran uns vuit milions d'euros, mentre que Podem es va compromtre a «no gastar més» que en la campanya de desembre -2.200.000 d'euros-. Pel que fa als partits més petits, CDC i UPN aplicaran també retallades del 30%; i ERC, el PNB, Compromís i IU van prometre gastar menys però sense donar xifres.

Socialistes i populars assumiran la major part de la retallada, per ser també els que disposen de més pressupost. El PSOE va quantificar el seu estalvi en quatre milions d'euros respecte el 20-D -el 30%-, dels quals un milió procedirà del «mailing» o bustiada de paperetes, que els socialistes pretenen abaratir gastant 0,15 cèntims per elector, en lloc de 0,18.

El PP va prometre reduir les despeses electorals en 3,6 milions d'euros, respecte els dotze milions que va gastar en l'última cita amb les urnes, més una rebaixa no quantificada en l'enviament de la seva propaganda electoral.

Ciutadans, que el 20-D va gastar 4 milions d'euros en la seva campanya, dels quals dos van ser per a l'enviament postal, reduirà entre un 10 i un 15% aquest pressupost, amb l'eliminació de la publicitat a tanques i banderoles, més l'abaratiment de la bustiada, ajustant els actuals 0,18 cèntims de cost per elector a 0,15, igual que el PSOE.

Un dels punts de conflicte en les negociacions va girar entorn del «mailing» -el més car d'una campanya-, ja que Podem, Ciutadans i els partits minoritaris proposaven abaratir-lo mitjançant una bustiada conjunta, mentre que el PP i el PSOE van rebutjar aquesta possibilitat amb l'argument que ni seria més barat ni és tècnicament possible, com es va comprovar a Catalunya després que els partits arribessin a un acord per a les autonòmiques en aquest sentit.

En un altre ordre de coses, el PSOE de la Comunitat Valenciana manté la seva idea de negociar una candidatura única per al Senat amb Compromís i Podem, malgrat la postura inflexible de Ferraz de rebutjar qualsevol pacte sobre llistes amb la formació de Pablo Iglesias. El president valencià i líder del PSPV-PSOE, Ximo Puig, va assegurar que respectarà el que acordi Ferraz, tot i que va demanar que se segueixi estudiant «en profunditat» la via de la llista conjunta perquè no planteja «cap desafiament» ni pretén ser una «rebel·lió».

«No estic per cap tipus de confrontació, només faltaria, i això no és un desafiament: És simplement una posició política que he demanat que s'analitzi en profunditat i finalment que es decideixi», va justificar Puig. L'Executiva del PSVP va acordar dimarts obrir negociacions amb Compromís i Podem per formar una llista única al Senat, el que va motivar el rebuig immediat del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, qui va telefonar Puig per renyar-lo.

Consulta a les bases

Per altra banda, les bases de Podem i IU van votar fins a la mitjanit d'ahir sobre el preacord electoral a què van arribar les dues formacions dilluns mentre encara queda per tancar, entre altres coses, el nom amb el que es presentarà la coalició. A dos dies perquè expiri el termini per registrar al Ministeri d'Interior les coalicions electorals que concorreran a la cita del 26 de juny, els militants de Podem i d'IU van votar si avalen o no la coalició, però els resultats no es faran públics fins avui.