La majoria de les enquestes pronostiquen una variació mínima en els resultats dels comicis del 26 de juny respecte el 20-D, però la coalició entre Podem i IU pot fer que ballin fins a 14 escons en províncies que al desembre es van dirimir per menys de 3.000 vots de diferència. Si al desembre van tenir 71 escons per separat (69 Podem i les seves diferents confluències i 2 Unidad Popular-IU), ara podrien arribar fins a 85 diputats junts, en perjudici sobretot del PP (que en podria perdre set) i de Ciutadans (4), però és un càlcul basat en la repetició mil·limètrica dels resultats de desembre.

La veritat és que Podem i IU aquest cop sí van junts, després de consultar a les seves bases, amb la idea de repetir amb Compromís a la Comunitat Valenciana i amb les marques En Marea, a Galícia, i En Comú Podem, a Catalunya. No obstant això, no s'han tancat els dubtes sorgits en algunes federacions d'IU, com a la valenciana, que se sent humiliada pels llocs en els quals va a les llistes, i també hi ha veus dins d'En Marea o d'En Comú Podem que defensen la possibilitat de presentar-se finalment amb un partit instrumental per no trobar obstacles després a l'hora de crear grup propi al Congrés. Així, En Comú Podem es presentarà amb BComú, Podem, ICV i EUiA.

Mentrestant, el Partit Popular ha reeditat 3 coalicions de les quals va formar part en les eleccions generals del 20 de desembre: amb UPN a Navarra, amb el PAR a Aragó i amb Foro a Astúries, però no amb les Assemblees Municipals de Fuerteventura. Els socialistes, per la seva banda, han renovat la seva aliança amb Nueva Canarias.

Tots ells estan ja estan en precampanya sabent que les grans províncies com Madrid i Barcelona són les que posen més diputats en joc en les pròximes eleccions generals i, per tant, les majors fonts de vots per a tothom. Però hi ha altres 14 circumscripcions mitjanes o petites que poden ser determinants en els comicis del 26-J, ja que en elles es van decidir escons per menys de 3.000 vots en les eleccions de desembre passat.

La diferència entre obtenir representació o quedar-se a les portes es va dirimir per menys de 2.000 paperetes a Albacete, Almeria, Badajoz, Ciudad Real, Granada, Guadalajara, Jaén, Lleó, Lleida i la Rioja. A Àlaba, Osca, Segòvia i Terol la distància va ser menor a 3.000 vots.

Són en la seva major part províncies en què les anomenades "restes" van beneficiar el PP el 20-D i que amb els mateixos resultats ara els escons anirien a parar al pacte entre Podem i Izquierda Unida.

Amb les dades de les eleccions del 20 de desembre, a Granada el PSOE es va quedar a 744 vots de tenir un tercer diputat per aquesta circumscripció, que va ser per al PP, mentre que a Guadalajara a Podem li van faltar només 819 paperetes per arrabassar-li a Ciutadans el seu únic escó per aquesta província.

Aquestes van ser les dues circumscripcions on els resultats van ser més ajustats en aplicació de la llei d'Hondt, un sistema d'assignació proporcional d'escons que a Espanya s'aplica des de 1977 i que tanta polèmica genera en els dies posteriors als comicis.

Una simulació important

Precisament en la simulació del que haguessin aconseguit si s'haguessin presentat junts el 20 de desembre s'han basat Podem i Izquierda Unida per repartir-se els llocs de sortida en les llistes electorals. Hipotèticament, el PP seria el partit més perjudicat per aquest acord, ja que podria perdre sis diputats per Ciudad Real, Màlaga, Múrcia, Las Palmas, Terol i Saragossa, als quals caldria sumar Granada, on el partit de Mariano Rajoy va tenir un tercer diputat per 744 vots de deferència amb el PSOE, tot i que la llei d'Hondt podria decantar la balança per la coalició d'esquerres, ja que IU va obtenir gairebé 26.000 vots en aquesta província.

Podem i IU també podrien arrabassar quatre escons a Ciutadans (Albacete, Guadalajara, Santa Cruz i Sevilla), dos al PSOE (Àlaba i Jaén) i un al PNB (Biscaia).