El Suprem investiga Francesc Homs pel 9-N i el TSJC es queda la resta de la causa

El diputat de DiL al Congrés està acusat de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics

19.05.2016 | 12:53
El diputat i exconseller de la Presidència, Francesc Homs.

El Tribunal Suprem (TS) ha obert un procediment judicial contra l'exconseller de Presidència de la Generalitat i diputat de DiL al Congrés, Francesc Homs, pel procés participatiu del 9-N.

Com havia demanat la fiscalia, Homs serà investigat pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, els mateixos que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es quedarà la resta de la causa, que afecta els tres primers investigats, mentre que el TS investigarà només la part que afecta a Homs, que és aforat al Suprem per ser diputat al Congrés espanyol.

La fiscalia va demanar el febrer passat que s'investigués Homs en considerar que hi havia indicis de delicte en el fet que sostingués en una carta enviada a l'empresa informàtica T-Systems que no hi havia cap impediment per seguir endavant amb el procés participatiu tot i la suspensió per part del Tribunal Constitucional el 4 de novembre.

En l'escrit dels fiscals que porten directament el cas, Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres, s'acota la suposada acció penal d'Homs en el marc dels contractes informàtics que van servir perquè la Generalitat deixés a punt els ordinadors portàtils que es van fer servir als col·legis electorals. Segons els fiscals, Homs va tenir un comportament "conscient i intencionat d'indubtable transcendència" perquè tots els preparatius seguissin endavant malgrat la prohibició del TC el 4 de novembre.

Posteriorment es van aportar a la causa unes cartes intercanviades entre T-Systems i la Generalitat en les quals l'empresa informàtica preguntava al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), encarregat de la part informàtica del procés, el 4 de novembre mateix, si havien de seguir endavant amb el contracte. Tres dies després, el Govern li va respondre mitjançant una carta signada per Homs, com a màxim responsable dels serveis jurídics de la Generalitat, on es deia a l'empresa que seguís endavant, perquè la resolució del TC no l'afectava, i que havien pres la decisió després d'informes jurídics interns i externs. A més, alertava l'empresa de les possibles conseqüències legals si incomplia el contracte.

El magistrat instructor del cas va requerir a la Generalitat que els reenviés aquests informes jurídics, però el Govern no els ha aportat i les defenses al·leguen que són informes verbals. El passat 7 de març Homs va acudir voluntàriament al TSJC a declarar. Era una declaració voluntària per la seva condició d'aforat, una possibilitat emparada per al llei.

En la seva declaració judicial, Homs va assegurar que la fiscalia té intencionalitats "polítiques" en el cas i està al servei del govern espanyol. Es va negar a respondre preguntes de la fiscalia i de l'acusació popular, Manos Limpias, i ni la seva ni les altres defenses li van fer cap pregunta. L'exconseller només va respondre algunes preguntes del magistrat, Joan Manuel Abril.

Així, el diputat de DiL va opinar que el "60 o 70%" de la querella presentada per la fiscalia pel 9-N contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, tenia intenció política. Per a Homs, l'anul·lació que va fer el Tribunal Constitucional del procés participatiu el 4 de novembre era "ambigua" i no es pot comparar la suposada desobediència del Govern amb la de l'expresident del parlament basc Juan María Atutxa, ja que aquest va rebre diversos avisos concrets sobre la il·legalització de Batasuna.

En tot cas, va dir que ell sempre va actuar legalment i creu que el govern espanyol podia haver actuat d'altres maneres abans d'acudir als tribunals. Segons ell, la reacció de l'executiu de Rajoy és una "acció de mal perdre" i creu que la seva possible investigació pel 9-N arriba justament ara que és portaveu de DiL al Congrés, i en el marc de les negociacions per formar govern espanyol.

En aquest sentit, va dit que totes les seves actuacions com a conseller de la Presidència eren públiques i per tant no entén perquè és ara quan se l'investiga. Homs va acabar la seva intervenció assegurant que no vol ser "ni un màrtir ni un heroi", però: "quant més alta sigui la pena que ens demanen, més gran serà la nostra victòria".

Després de la declaració, el magistrat del TSJC Joan Manuel Abril va acordar remetre tota la investigació al Suprem perquè, segons ell, la instrucció no es pot dividir ja que els fets atribuïts a Homs no poden escindir-se dels fets comesos per la resta d'investigats, l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau.

La fiscalia preferia que se separés la causa i el Suprem li ha donat la raó.Homs és membre de la Diputació Permanent del Congrés i, per tant, segueix sent aforat malgrat que les Corts estiguin dissoltes per les noves eleccions generals del 26 de juny.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema