El secretari general de Manos Limpias, Miguel Bernad, en conèixer que el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz l'estava investigant, va dir d'ell en una conversa telefònica que era «un merda i un fill de puta», «un amoral» i un «Garzón bis». Segons consta en una conversa telefònica recollida en un informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) de la Policia, Bernad va parlar el passat 14 d'abril amb «una tal Mila» i li va comentar que, si Pedraz el citava a declarar, el recusaria perquè té «diverses denúncies contra ell». Davant les informacions sobre la investigació a Manos Limpias i Ausbanc, dies abans de l'operació Nelson, Bernad li va explicar a la seva interlocutora que tot «és un muntatge de les clavegueres de l'Estat» i li assegurava que no «els sortirà bé perquè no hi ha res», tret que elaborin «proves falses». A més, va culpar de la seva situació la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, de la qual va explicar que «va donar l'ordre que calia carregar-se el sindicat Manos Limpias». efe/ddg madrid

L'instructor del Cas Nóos, José Castro, va enviar una carta al jutge Santiago Pedraz en la qual l'informa que el 2013, poc abans d'imputar la infanta Cristina per segona vegada, un advocat del despatx de Miquel Roca li va proposar una reunió en una finca de Palma de Mallorca o Barcelona. La carta va arribar dijous per via notarial a Pedraz, instructor del cas Manos Limpias-Ausbanc, i en ella li relata la visita d'aquell advocat, Jaume Riutort, «en els dies previs» que dictés, el 7 de gener del 2014, la segona imputació de la Infanta, després de la revocació de la primera per l'Audiència de Palma.

«L'objecte d'aquelles visites semblava ser complir l'encàrrec que havia rebut de la resta de l'equip -de Roca- d'intentar obtenir una primícia informativa sobre quina seria la meva decisió al respecte, rebent sempre com a única resposta que estava valorant tota la documentació que acabava de rebre i ja els notificaria la resolució que recaigués», explica Castro.

En l'última de les visites, continua el jutge, l'advocat li va proposar una reunió amb Roca en una finca de Mallorca o Barcelona, «garantint-me insistentment que no hi hauria periodistes i fotògrafs, assegurant-me en definitiva la més completa intimitat». «No li vaig preguntar quin seria l'ordre del dia de la reunió perquè era obvi que el Sr. Roca i jo no teníem més tema en comú que el de la infanta Cristina de Borbó», insinua el jutge de Palma.

La resposta que va donar al lletrat va ser que la reunió «hauria de tenir lloc necessàriament al meu despatx» i «en hores d'audiència» i que així ho comuniqués a Roca. Assenyala Castro que es va quedar a l'espera de la resposta sobre aquella reunió, «la gravació de la qual, vistes les circumstàncies, ja tenia previst efectuar, igual que de la pròpia conversa que mantingués» amb Roca, per si, si es produís la reunió al jutjat, optava per denunciar els fets.

Però Roca mai va respondre i per tant tampoc pot «endevinar quines proposicions se m'haurien pogut fer si hagués concorregut a aquella pretesa reunió altament secreta», però «devien resultar totalment incompatibles amb fer-les en un àmbit normalitzat» com el seu despatx.

Diu a més el jutge que va comentar aquests fets al fiscal Pedro Horrach per si en tenia coneixement i aquest li va contestar amb «un concís "no"».

Quan va conèixer les informacions sobre la presumpta extorsió de Manos Limpias als advocats de la Infanta per retirar l'acusació contra ella a canvi de tres milions d'euros, es va preguntar si també s'havia fet al sindicat «un oferiment similar» i que, al contrari que ell, «aquell sí que arribés a ser acceptat».

Segons la missiva, que Pedraz ha incorporat a la causa i de la qual ha donat trasllat al fiscal Daniel Campos, Castro relata que el passat 22 d'abril va posar aquests fets en coneixement del degà dels jutjats de Palma, Francisco Martínez Espinosa, així com la possibilitat d'oferir-se com a testimoni en la causa de Manos Limpias. El Degà, segons l'escrit, va dir que coneixia Pedraz i va intermediar perquè mantinguessin comunicació telefònica a través del mòbil de Martínez Espinosa davant el «recel» de Castro a fer-ho a través del seu.