L'Ertzaintza va ser un col·lectiu amenaçat per ETA en la seva totalitat, ja que el nombre d'ertzaines sobre els quals la banda terrorista va recollir informació va ser de 7.897, una amenaça davant la qual la primera reacció dels agents va ser «fer-se invisibles» per passar desapercebuts. Així ho recull l'«Informe sobre la injustícia patida pel col·lectiu d'ertzaines i les seves famílies a conseqüència de l'amenaça d'ETA (1990-2011)», encarregat pel Govern Basc i presentat a Bilbao.
ETA va assassinar 15 agents de la policia basca i es van registrar més de 1.300 accions de violència al carrer contra aquest cos policial, destacant per la seva intensitat els anys 1995-97, 2001 i 2008. Segons el document, l'Ertzaintza va ser un col·lectiu amenaçat en la seva totalitat: el nombre d'ertzaines sobre els quals ETA va recollir informació va arribar a 7.897, quan la plantilla de la policia basca és d'uns vuit mil agents, tot i que el nombre d'ertzaines lògicament ha estat més gran en el temps amb les altes i baixes.
D'ells, sobre la immensa majoria, 7.745, ETA va recollir informació bàsica, -noms i cognoms, mentre que sobre 107 la tenia semielaborada -amb dades addicionals- i de 43 va tenir informació elaborada, amb dades confrontades, per exemple croquis dels seus domicilis o seguiments.
«La primera mesura era invisibilitzar-se per passar desapercebuts», va explicar un dels redactors de l'informe, el professor de la Universitat de Deusto José Ramón Intxaurbe. «La meva estratègia va ser convertir-me en un home gris, un home que no existia... no dir res a ningú, canviar de cotxe», recorda en l'informe un dels ertzaines amenaçats per ETA.
