El líder del PSOE, Pedro ?Sánchez, considera que si la seva candidatura guanya les eleccions del 26-J, l'"ala moderada d'Errejón s'imposarà" a Podem a la de Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero, i d'aquesta manera serà possible que hi hagi un acord de govern que eviti que s'hagin de convocar unes terceres eleccions.

Amb qui pactarà després de les pròximes eleccions després que no prosperés l'acord amb Ciutadans arran del 20-D?

Crec que la gran lliçó d'aquests cinc mesos de legislatura fallida és que si el PSOE no és primera força política no hi haurà canvi. A més, jo pacto sobre polítiques, no sobre cadires. Entre les 200 mesures de l'acord amb Ciutadans hi havia recuperar la universalitat de la sanitat pública, crear un ingrés mínim vital per a 720.000 llars que no tenen cap prestació o reformar el sistema de finançament autonòmic... El que vull dir és que vam estar en les solucions mentre altres estaven en les cadires i a partir del 26 de juny farem el mateix.

No creu que els seus votants veuen millor un acord amb Podem i desconfien del pacte amb Ciutadans?

Tot al contrari. L'acord amb Ciutadans és progressista i el va ratificar el 80% de la militància socialista. Obeïa a més al mandat de canvi transversal dels ciutadans. Nosaltres vam obeir i desgraciadament no vam comptar amb el suport d'Iglesias. El seu problema mai va ser el contingut de l'acord ni Ciutadans; el seu problema era haver de votar a favor d'un president socialista. Es va equivocar d'adversari, que mai és el PSOE, sinó el PP.

Però a vostè no li agrada el model de l'anomenat "pacte a la valenciana", no?

Sí que m'agrada.

I què impedeix que funcioni per a Espanya?

Que no donaven els números. Si hi hagués hagut un bloc d'esquerres majoritari al Parlament, jo hauria fet un govern a la valenciana. El problema és que els espanyols no van dir sí a un bloc d'esquerres ni a un de dretes. Els espanyols ens van dir que el govern fos d'un cert mestissatge ideològic. Això vaig pretendre. I el que hem après és que en el canvi no hi ha intermediaris, que qui vulgui canvi ha de donar suport al PSOE. Després, jo seré generós, no vetaré cap força del canvi.

És necessari el PP en aquest mestissatge ideològic o la gran coalició és el suïcidi del PSOE?

Qui desitja la gran coalició es diu Pablo Iglesias. No dic que no vulgui posar fi al govern de Mariano Rajoy, però sempre anteposarà que no governi el PSOE. Com a conseqüència de la seva intransigència ens veiem abocats a noves eleccions. Però no vull mirar enrere.

Els espanyols poden sentir també desencís en veure incomplert el seu mandat de canvi...

Sí. I en el repartiment de responsabilitats alguns hem estat en la solució i altres, en el bloqueig.

Suposem que després del 26-J Podem té un escó més que el PSOE. Donaria suport a un govern encapçalat per Pablo Iglesias?

Per respondre-li, jo crec que el PSOE guanyarà les eleccions, que estem en millors condicions que el 20-D per fer-ho, perquè la majoria d'espanyols ha vist en el PSOE la veritable força del canvi i no en els seus intermediaris. A partir d'aquí, Iglesias va dir que volia articular la unitat d'Espanya i del que parla -i ha estat un dels principals esculls per entendre'ns- és del dret a l'autodeterminació. Està ficant més el PP en un carreró sense sortida, perquè ningú vol pactar amb Rajoy.

Canviarien les coses si Rajoy fes un pas a un costat?

Canviarien per a Ciutadans, no per al PSOE, que és l'alternativa. El problema és que Espanya no mereix ser dominada pels extrems.

Sembla que el seu rival polític no sigui Rajoy sinó Iglesias, el que aspira a substituir el PSOE.

Em sembla legítim que un partit vulgui guanyar-ne un altre, però ho ha de fer dient la veritat. No pots dir que et presentes per posar punt final a Rajoy i donar-li després una segona oportunitat. En cinc mesos hem escoltat de tot per volar els ponts d'entesa amb el PSOE. Crec que a Podem hi ha hagut un debat i desgraciadament va triomfar l'ala dura que representen Monedero i Iglesias i va fracassar la moderada que representa Errejón.

També hi ha hagut debat al PSOE...

La diferència és que era sobre continguts. Sobre l'estratègia d'acord vam dir que no volíem pactar amb el PP, perquè som alternativa. Iglesias va dir que la línia vermella era l'autodeterminació de Catalunya i nosaltres som un partit constitucionalista, que defensa la integritat territorial d'Espanya reconeixent la seva diversitat. Defensem el dret a conviure units, no el dret a viure separats que defensa Iglesias. I això bloqueja l'acord.

Parlava abans del dret a decidir. Realment es pot afrontar la qüestió catalana sense fer una consulta quan Catalunya dissenya ja la desconnexió?

Per descomptat. La feina dels polítics és intentar acordar una solució que després sigui ratificada per la societat. Però no pots plantejar una pregunta per trencar. Nosaltres plantegem la reforma constitucional. I això ha de significar la culminació d'un nou ordre territorial que el 1978, amb aquelles circumstàncies històriques, no va ser possible. Estem parlant del finançament autonòmic, que el títol vuitè reconegui els noms de les comunitats i del Senat com a cambra territorial. Mesures que articularien millor la unitat d'Espanya.

Quin és el límit de la federalització?

La ruptura de la sobirania nacional. Podem i IU plantegen el dret a l'autodeterminació dels pobles, que mai ha tingut sentit en els debats en els quaranta anys de democràcia. El 1978 més del 70% dels catalans va dir sí a la Constitució i l'Estatut. Estic convençut que els catalans no volen separar-se d'Espanya, volen conviure amb la resta d'espanyols d'una altra manera, i crec que això la Constitució ho reconeix i hi ha vies per a això.

Es considera un nacionalista espanyol?

No, mai. Jo? L'esquerra, més que mai, ha de ser internacionalista i no independentista. Avui és tolerància i diàleg, no intransigència. Reconec la diversitat, però com va dir Francisco Tomás y Valiente entenc que té sentit en la mesura que la síntesi, la integritat, es protegeix.

En quin moment ha de deixar un polític el càrrec públic si es veu implicat en un cas de corrupció? On posa la seva línia vermella?

En el codi ètic del partit i en el conveni amb Transparència Internacional la vam posar en l'obertura de judici oral. Una qüestió diferent, i és la porta que hem obert, és la gravetat dels casos. N'hi ha alguns de tan evidents que no cal ni esperar la imputació.

A vostè quin mal li ha fet el cas dels ERO d'Andalusia?

No parlaria en termes quantitatius. Qualsevol cas de corrupció afecta, i afecta més l'esquerra, però valoro la resposta contundent del Govern d'Andalusia a aquest cas. Aquí em quedo.

El corredor mediterrani, una eterna promesa que mai arriba. És una aposta immediata o s'acabarà primer el corredor central pel qual aposta el PP?

Volem posar-lo en marxa com més aviat millor. El meu compromís és començar a licitar durant aquesta legislatura.

Augmentaria el pressupost de Defensa, com propugna Josep Borrell?

Quan parlem de pressupostos de Defensa, parlem de sous molt baixos de militars i de la necessitat de fer front al nou desafiament del terrorisme internacional mitjançant la millora dels pressupostos d'espionatge i contraespionatge, no de solucions bèl·liques. Nosaltres formem part de l'OTAN i aquesta ha demanat un augment dels pressupostos de defensa a tots els estats membres i crec que és necessari fer-ho. Tot el que estigui relacionat amb la seguretat ha de ser una prioritat i en aquest sentit la reflexió de Borrell és encertada.