En temps d'immediatesa i de trampes, el guió de Cuéntame cómo pasó s'escriu en present a les redaccions dels diaris. La Fiscalia Anticorrupció investiga per presumpte frau a Hisenda els protagonistes de la sèrie més popular de Televisió Espanyola i el final d'aquest capítol està en mans del jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno. Ana Duato i Imanol Arias, brillants estrelles de la pantalla, també són protagonistes en un cas fosc d'empreses pantalla. "Ai Jesús, Jesús", exclamaria la senyora Herminia (un personatge de la sèrie) si això els passés als Alcántara (la família que protagonitza Cuéntame).

Els actors se senten traïts pel responsable del despatx madrileny d'advocats Nummaria, Fernando Peña, un exinspector d'Hisenda que en la seva declaració davant del jutge Moreno com a imputat per delictes fiscals i de blanqueig de capitals va exculpar Ana Duato i Imanol Arias i va assegurar que estan "al corrent" de les obligacions amb Hisenda. Segons la querella presentada per l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF), Peña va ser l'"arquitecte" de l'estructura societària que els dos actors van utilitzar per "amagar al fisc una part de les seves rendes, principalment procedents de la seva participació a la sèrie de televisió Cuéntame". En el cas d'Imanol Arias, la suma de diners ascendiria a 2,1 milions d'euros i en el d'Ana Duato, a gairebé 800.000 euros. Legalment està per dirimir si realment els actors han tributat pels seus ingressos en l'impost sobre la renda de les persones físiques (afirmen que van regularitzar la seva situació) i, èticament, si realment coneixien la xarxa societària teixida per Peña per amagar els diners. Segons destaquen els experts consultats, la principal novetat del truc fiscal que es va treure de la màniga el despatx Nummaria és la utilització de la figura de l'agrupació europea d'interès econòmic (AEIE), una estructura legal que està molt poc arrelada a Espanya, que està regulada per una llei de 2014 i que té per objectiu principal que persones físiques i jurídiques de diferents països de la Unió Europea puguin associar-se per realitzar una activitat.

Segons la querella de l'ONIF, tant Duato com Arias van emprar una AEIE per cobrar algunes de les seves rendes procedents de la seva feina a Cuéntame. Una part dels ingressos acabava en aquestes agrupacions, que distribuïen els seus beneficis entre els socis, que eren societats radicades al Regne Unit. Aquestes societats britàniques estaven, al seu torn, controlades per societats amb seu a paradisos fiscals com Costa Rica i Illes Maurici, on es poden registrar a nom de testaferros, la tributació és mínima i l'opacitat màxima. Allà es perd la pista dels diners gràcies a aquestes empreses pantalla. Per exemple, si una persona crea a través d'una empresa una AEIE juntament amb tres societats pantalla controlades per ell mateix, es repartirà el benefici entre les quatre societats, de manera que tres quartes parts del guany poden acabar sense tributar. Tax Justice Network, plataforma internacional especialitzada en la lluita contra els paradisos fiscals, estima que la suma de diners opacs en aquests territoris oscil·la entre els 16 i els 24 bilions d'euros, dels quals al voltant de 550.000 milions tindrien com a origen Espanya. Malgrat això, des del Govern espanyol (l'actual i els anteriors) en cap moment s'ha plantejat tancar el mercat a qualsevol entitat d'una jurisdicció que no accepti publicar registres amb els amos reals de les societats. Per a Espanya, països com Panamà no són paradisos i cada vegada creix la presència de companyies espanyoles en aquests territoris. Oxfam Intermón i l'Observatori de Responsabilitat Social Corporativa van denunciar aquest mes que les empreses de l'Ibex-35 incrementen la presència en paradisos fiscals, ja que el 2014 el nombre de filials va pujar un 10%, fins als 891. Els paradisos fiscals formen part de l'engranatge de la globalització financera. Els "papers de Panamà" van posar noms i cognoms i el cas Duato-Arias ajuda a explicar-nos el que passa. Sense ficció, però amb pantalles.