La setmana passada van arribar a Espanya 42 refugiats. Han estat mesos d'estancament des que a la tardor de 2015 el Govern es va comprometre a acollir-ne uns 16.000 en dos anys. Fins dimarts de la setmana passada només n'havien arribat uns 18. Ara, a vint dies de les eleccions del 26-J, comença un degoteig que l'Executiu espera que arribi a les 586 persones abans de juliol. No només Espanya ha estat lenta en aquest procés. La Comissió Europea (CE), en el seu últim informe sobre el seguiment dels mecanismes de reassentament pactats pels Estats membres al juny i setembre del 2015 -pels quals els socis es van comprometre a reubicar 22.504 refugiats i 160.000 peticionaris d'asil respectivament-, constata que és evident que "no estan funcionant com ho haurien de fer".

Com a exemple, dels 160.000 demandants d'asil arribats a Grècia i Itàlia que havien de ser reallotjats en dos anys, només se n'han reubicat 1.581, segons Acnur. En el temps passat des de l'acord de setembre fins ara, a Europa s'han erigit més quilòmetres de murs fronterers que a la Guerra Freda, s'han endurit les lleis d'asil i s'ha pactat l'externalització del control de les fronteres amb Turquia perquè aquest país exerceixi de fre a l'arribada de refugiats, instituint un mecanisme -de dubtós encaix legal segons els principis del dret internacional humanitari- pel qual Europa accepta acollir un refugiat sirià a territori turc per cada deportat a aquest país des de territori comunitari fins a un límit de 72.000.

Drama humà

Gir radical en el discurs

Resposta solidària ciutadana