Què fa Europa amb els refugiats?

Després d'un any d'èxode humà la resposta dels governs segueix marcada per la lentitud

06.06.2016 | 17:06
Què fa Europa amb els refugiats?

La crisi dels refugiats ha obert un gran forat en el cor moral del projecte europeu. Així, els diferents governs de la Unió Europea han endurit les lleis d'asil al mateix temps que la marea humana que està trucant a la porta del Vell Continent ha anat creixent. Mentrestant, els moviments d'extrema dreta han sabut instrumentalitzar la manca de resposta comuna per part dels països membres, en un moment en què la ciutadania ha portat la iniciativa solidària.

La setmana passada van arribar a Espanya 42 refugiats. Han estat mesos d'estancament des que a la tardor de 2015 el Govern es va comprometre a acollir-ne uns 16.000 en dos anys. Fins dimarts de la setmana passada només n'havien arribat uns 18. Ara, a vint dies de les eleccions del 26-J, comença un degoteig que l'Executiu espera que arribi a les 586 persones abans de juliol. No només Espanya ha estat lenta en aquest procés. La Comissió Europea (CE), en el seu últim informe sobre el seguiment dels mecanismes de reassentament pactats pels Estats membres al juny i setembre del 2015 -pels quals els socis es van comprometre a reubicar 22.504 refugiats i 160.000 peticionaris d'asil respectivament-, constata que és evident que "no estan funcionant com ho haurien de fer".

Com a exemple, dels 160.000 demandants d'asil arribats a Grècia i Itàlia que havien de ser reallotjats en dos anys, només se n'han reubicat 1.581, segons Acnur. En el temps passat des de l'acord de setembre fins ara, a Europa s'han erigit més quilòmetres de murs fronterers que a la Guerra Freda, s'han endurit les lleis d'asil i s'ha pactat l'externalització del control de les fronteres amb Turquia perquè aquest país exerceixi de fre a l'arribada de refugiats, instituint un mecanisme -de dubtós encaix legal segons els principis del dret internacional humanitari- pel qual Europa accepta acollir un refugiat sirià a territori turc per cada deportat a aquest país des de territori comunitari fins a un límit de 72.000.


/center>
I mentrestant, els mesos sota la pluja, el fred, el fang i els gasos lacrimògens que han passat milers de persones abandonades a la seva sort a la intempèrie del desolat camp improvisat de Idomeni, entre Grècia i Macedònia, desallotjat la setmana passada per l'Executiu hel·lè, han produït imatges vergonyoses.

Tot i la lentitud amb què s'ha posat en marxa el programa de reassentament a Espanya, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar que quan es completi l'acollida de 200 refugiats provinents de Grècia i Itàlia durant el mes de juny, Espanya serà el quart o el cinquè país europeu en reubicacions efectives.

Drama humà
Retrocedim en el temps. A l'estiu de 2015 va començar un èxode sense precedents des de la II Guerra Mundial en direcció a Europa. Desenes de milers de sirians, afganesos, iraquians, eritreus, iranians, etc., després de jugar-se la vida travessant el mar Egeu, intentaven creuar els Balcans a la recerca de seguretat. Aquell 25 d'agost el Govern alemany va iniciar una política de portes obertes mentre països com Hongria dificultaven la marxa dels refugiats i altres com Grècia començaven a estar desbordats per la marea humana que li arribava dia rere dia. Llavors encara no era evident, però s'havia obert una fractura al propi cor moral del projecte europeu.

Després de gairebé un any i desenes de naufragis viscuts -només la setmana passada, en què Itàlia va rescatar 12.000 persones al Mediterrani, es van produir tres enfonsaments amb almenys 700 morts-, el mateix govern alemany que va obrir les portes les ha tancat després de rebre més d'un milió de sol·licitants d'asil -dels quals, 428.468 sirians.

Una arribada que ha despertat "dimonis que pensàvem superats però que segueixen mostrant la seva horrible cara", com va explicar el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, el 12 d'abril. Es referia Schulz "al racisme, l'antisemitisme, l'ultranacionalisme i la intolerància". La crisi econòmica i l'arribada dels refugiats ha esperonat el sorgiment de moviments racistes que estan adquirint cada vegada més pes. L'exemple més recent és Àustria, on només 31.000 vots han evitat un president d'extrema dreta, Norbert Hofer, que va fer del discurs contra els refugiats un dels eixos de la seva campanya electoral.

La sospita cap als refugiats -exemplificada per l'argument de la infiltració terrorista entre la marea humana que crida a les portes del Vell Continent i sota la forma del temor a una "islamització d'Europa"-, ha anat construint progressivament un discurs cada vegada més dur i fins i tot criminalitzador sobre els desplaçats. Això ha estat instrumentalitzat per moviments d'extrema dreta clarament islamòfobs com el Front Nacional francès, Pegida, Alternativa per Alemanya o el Partit de la Llibertat (FPÖ) a Àustria, que s'han beneficiat de la manca d'una resposta europea comuna a la crisi de refugiats.

A més, successos no convenientment aclarits com els abusos a dones durant el Cap d'Any a Colònia i altres ciutats alemanyes, així com l'alarma pel terrorisme gihadista després dels atemptats de París i Brussel·les han afegit combustible al foc del discurs xenòfob en què sembla trobar-se a gust una part de la població europea susceptible a qualsevol canvi social després de vuit anys de crisi econòmica.

Gir radical en el discurs
La campanya incansable d'aquests moviments ha tingut influència en el discurs dels governs europeus. Al setembre de 2015 el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, feia una emocionant crida a la solidaritat europea: "Si fossin vostès, amb els seus fills, els que veiessin cóm el món es desfà, no hi hauria mur que no pugessin , no hi hauria mar que no travessessin o frontera que no creuessin. Hem d'acollir els refugiats ", deia. Però en només set mesos el discurs era radicalment diferent. En paraules del president del Consell Europeu, Donald Tusk, al març: "Apel·lo a tots els immigrants econòmics potencials. No vinguin a Europa. No arrisquin les seves vides".

Però ho han fet, i ho segueixen fent, tot i que Europa és cada vegada un territori més hostil a la seva arribada. Només a Alemanya els atacs a albergs de refugiats es van quintuplicar el 2015 en arribar als 1.031 casos, després d'haver-se'n registrat 199 el 2014. Entre aquests atacs, el 2015 hi va haver quatre intents d'homicidi, 60 casos de lesions personals, 94 atacs incendiaris i vuit amb explosius. Els delictes amb motivació ultradretana van créixer un 34,9%.

A Hongria, el conservador Víktor Orban s'ha destacat com un dels principals opositors al reassentament per quotes. El setembre passat va començar a aplicar una nova llei per la qual es criminalitza l'entrada de sense papers amb fins a tres anys de presó, amb cinc anys més d'agreujant si en l'intent es fa malbé el filat de 160 quilòmetres amb Sèrbia. La situació a Bulgària no és gaire millor. Aquells que aconsegueixen travessar la reixa fronterera amb Turquia no només han d'evitar la policia, sinó també grups ultres que patrullen a la "caça" del refugiat. L'abril passat, un membre de l'autoanomenada Organització per a la Protecció dels Ciutadans Búlgars va ser premiat per la policia de fronteres després d'haver participat en la captura de 23 refugiats. Aquests grups difonen a internet les seves accions, en què es poden veure refugiats lligats i insultats.

També a Escandinàvia han arribat aquestes patrulles neonazis. Així, a Finlàndia són coneguts com els "Soldats d'Odín", i a la seva pàgina web animen els ciutadans "patriotes i crítics amb la immigració" a sumar-se a les seves activitats. El 2015 van arribar a Finlàndia 32.000 sol·licitants d'asil, principalment iraquians. Gairebé deu vegades les 3.600 persones que van sol·licitar protecció el 2014.

Aquest grup estén els seus tentacles via xarxes socials a Estònia, Suècia -segon país de la UE que més refugiats ha rebut en relació amb la seva població, unes 528 peticions d'asil per cada 100.000 habitants segons Eurostat-, i Noruega -31.000 sol·licitants el 2015-. També a Dinamarca hi ha hagut reunions dels seus membres. Aquest país va causar polèmica al gener quan el Parlament va aprovar confiscar als refugiats els diners en efectiu que excedeixin els 1.340 euros. Una pràctica que també existeix als estats alemanys de Baviera i Baden-Württemberg, així com a Suïssa amb la justificació d'ajudar a costejar la seva acollida.

Resposta solidària ciutadana
No tot és rebuig. Al mateix temps que s'ha produït aquesta mobilització de caràcter xenòfob també s'ha mostrat el seu oposat. Desenes de milers de ciutadans europeus des de Grècia -on les poblacions de les illes de Lesbos, Kos, Chios, Samos, Rodes i Leros han estat proposades al Nobel de la Pau per la seva solidaritat- fins a Espanya, passant per Àustria i Alemanya, s'han bolcat a ajudar els fugits de la guerra, la pobresa i la fam.

L'estiu passat eren habituals les imatges dels voluntaris a Viena, Munic o Berlín recollint aliments i roba per donar la benvinguda als refugiats a les estacions de tren. A Dinamarca diversos ciutadans s'enfronten a processos judicials per ajudar refugiats a creuar la frontera en els seus cotxes.

Centenars de voluntaris internacionals -bombers, infermers i metges catalans entre ells- s'han estat desplaçant a les illes gregues per intentar salvar vides, alleujar en el possible la penúria de l'èxode i donar consol i escalf humà de primera mà. Davant la lentitud dels governs a donar resposta al gegantí drama dels refugiats ha estat la ciutadania la que ha agafat la bandera de la solidaritat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema