L'expresident de Banesto Mario Conde va abandonar la presó de Soto del Real (Madrid) poc abans de les vuit del vespre, després que l'Audiència Nacional n'acordés l'excarceració. La posada en llibertat es va produir després que Conde presentés els 300.000 euros en efectiu que cobreixen íntegrament l'import de la fiança imposada pel jutge Santiago Pedraz perquè pogués quedar en llibertat.

L'exbanquer haurà de comparèixer cada dilluns davant l'Audiència Nacional, que podrà requerir la seva presència tantes vegades com calgui. A més haurà de fixar a Espanya el seu domicili, del qual no podrà absentar-se i no podrà variar temporalment o definitiva sense autorització judicial prèvia, alhora que haurà de proporcionar un número de telèfon de disponibilitat permanent i tindrà prohibida la seva sortida del territori estatal sense autorització i coneixement del jutjat. A Mario Conde se li retirarà el passaport, que haurà de lliurar el proper dilluns al matí, a la seu de l'Audiència Nacional.

La jutge Lamela va advertir en el seu acte que en cas d'infringir aquestes mesures de control, l'Audiència emetrà una ordre de detenció i la situació personal de Conde tornarà a ser modificada.

Aquesta setmana, l'instructor de l'operació Fènix va revocar la presó incondicional de l'expresident de Banesto prèvia fiança de 300.000 euros en considerar que ja no existeix ni risc de fuga ni d'obstaculització a la justícia.

Posteriorment, els germans Jaime i José Ángel Alonso García, membres de la Fundació Francisco Franco, van dipositar una garantia hipotecària sobre quatre finques a Fuerteventura que el magistrat va considerar insuficient després d'un informe desfavorable d'Anticorrupció.

En aquell mateix escrit, la fiscal Elena Lorente instava el jutge Pedraz a sol·licitar a la Guàrdia Civil informació referent als germans i el seu possible vincle amb una trama criminal transnacional que, segons les indagacions, involucra l'entorn íntim de l'exbanquer.

Per això, el magistrat va emetre un acte en el qual rebutjava aquesta primera garantia i exigia el pagament de la fiança bé en efectiu o per aval bancari.