Sigui quin sigui, el resultat del referèndum sobre la presència a la Unió Europea (UE) impactarà significativament en el poder polític britànic, especialment en el seu primer ministre, David Cameron, el lideratge del qual trontollarà si guanya el Brexit, segons els analistes. La decisió dels britànics el dia 23, quan votaran si volen continuar a la UE o prefereixen deslligar-se'n, tindrà importants repercussions polítiques en qualsevol dels escenaris.

A dia d'avui, els sondejos apunten a uns resultats ajustats i els experts coincideixen que la participació ciutadana en la consulta serà un factor "clau". L'escenari que plantejaria més desafiaments polítics serà el del Brexit per tractar-se d'un "terreny desconegut", segons va explicar l'expert en Política i Unió Europea de la Universitat de Londres, Nick Wright.

Aquesta opció faria molt improbable que Cameron seguís al capdavant del Govern i desencadenaria una lluita pel lideratge del partit conservador -ja molt dividit- i, per tant, l'executiu.

Va ser Cameron precisament el polític que es va comprometre a celebrar la consulta si guanyava amb majoria les últimes eleccions generals de 2015 davant la creixent pressió de l'entorn més euroescèptic del seu partit. El primer ministre, que es juga la seva "reputació i llegat", tampoc ho tindria fàcil si guanya la permanència, davant la "difícil tasca d'intentar tornar a unir el seu partit, llevat que hi hagués una aclaparadora victòria a favor de la continuïtat".

En aquest escenari, es plantejarien interrogants sobre el futur dels ministres del gabinet que han donat suport al Brexit i hi hauria "un intent per reintegrar-los en nom de reconstruir la unitat postreferèndum". En tot cas, alguns que s'han implicat més en la campanya contra la continuïtat, com el titular de Justícia, Michael Gove, resultarien "més problemàtics".

El mes passat, el diputat tory Andrew Bridgen ja va advertir que hi ha "almenys 50" parlamentaris molt descontents amb la campanya de Cameron que volen promoure una moció de confiança contra el primer ministre després de la consulta.

Una altra figura que planteja enigmes després del referèndum és l'exalcalde de Londres, el conservador Boris Johnson, líder oficiós de la campanya per a la sortida, l'apassionada participació pro "brexit" del qual està relacionada, segons molts analistes, amb el seu propi posicionament com a successor de Cameron dins de l'ala de la dreta del partit, sense importar el resultat.

Segons l'opinió de analista, al mediàtic exprimer edil "no li preocupa particularment Europa", ja que, si guanya la Unió, es presentarà com un successor popular, capaç d'atreure els votants conservadors que han marxat a l'eurófob UKIP. Altres experts, com David Bailey, del Centre Acadèmic de Desenvolupament School of Goverment and Society, de la Universitat de Birmingham, consideren que la sortida comporta més "por" davant d'allò desconegut que "conseqüències" reals.

Segons Bailey, Cameron sortirà "encoratjat" si es defensa la permanència i "probablement afrontarà una pressió considerable per dimitir i ser reemplaçat per Johnson, si guanya el Brexit". Si triomfa l'opció de la continuïtat a la Unió Europea, la carrera política de l'exalcalde de Londres en el Partit Conservador "estaria acabada, almenys durant diversos anys", davant de l'altra opció, que podria "elevar-lo a líder del partit".

La reacció d'Escòcia

El professor de Ciències Polítiques i Estudis Internacionals de la Universitat de Birmingham Peter Burnham creu que un dels aspectes "més interessants i menys debatuts" és l'impacte que tindria el "brexit" per a la unitat d'Anglaterra, Irlanda del Nord, Gal·les i Escòcia. Segons la seva opinió, la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, "exigiria un nou referèndum d'independència en aquesta regió", argument que van compartir la passada setmana dos exprimers ministres britànics, el tory John Major i el laborista Tony Blair.

En l'actual debat també s'ha estudiat què passarà amb el Partit Laborista -percebut actualment com una formació afeblida i dividida- i amb el seu líder, Jeremy Corbyn, al qual es retreu la seva passivitat i baix perfil durant la campanya per defensar la línia oficial d'aquesta formació a favor de la Unió.