El referèndum del Regne Unit sobre la permanència a la Unió Europea ha desencadenat una espiral d'argumentacions, algunes de les quals són més certes que d'altres. Tots dos bàndols fan plantejaments contraposats sobre l'impacte del Brexit en l'economia, especialment després de l'informe del Departament del Tresor dels Estats Units, que preveu una caiguda de la producció de fins al 7,5% després de 15 anys -el que costaria unes 2.100 lliures (2.700 euros) per britànic- i que els defensors de la sortida qualifiquen d'absurd. Encara que algunes afirmacions resulten difícils de jutjar, d'altres són susceptibles d'una inspecció més detallada. Amb els votants britànics intentant discernir realitat i ficció abans de la cita amb les urnes de dijous, heus aquí 5 veritats i 5 falsedats sobre la UE, sobre el lloc del Regne Unit en el bloc i sobre el que podria suposar una sortida de la Unió.
Si el Regne Unit vota a favor de la sortida de la UE, el país trigaria anys a deslligar-se'n completament
Si el Regne Unit vota a favor de la sortida de la UE, el país trigaria anys a deslligar-se'n completament
Un informe del Govern britànic publicat al febrer suggereix que el Regne Unit podria enfrontar-se a deu anys d'incertesa mentre es deslliga de la normativa europea que ha adquirit durant els 40 anys de pertinença a la Unió. Els tractats europeus descriuen un procés que trigaria dos anys per als països que vulguin anar-se'n, però molts analistes creuen que aquest termini és massa optimista en el cas britànic.
Un responsable de la UE a Brussel·les, que va parlar a condició de romandre en l'anonimat, va dir que el programa legislatiu anual del Regne Unit probablement estaria dominat per la conversió de la normativa europea a lleis britàniques durant els propers deu anys en el cas d'un èxode. La celeritat del procés dependria de com de fàcil ho vulguin posar els altres 27 estats. I si hi hagués una intenció de dissuadir altres països de seguir l'exemple britànic, aquí podria sorgir un problema.
El Regne Unit és superat amb freqüència en vots per altres membres de la Unió en temes europeus
El Regne Unit és superat amb freqüència en vots per altres membres de la Unió en temes europeus
La major part de la regulació europea requereix una majoria ponderada de països per ser aprovada. Els que estan a favor del Brexit es queixen que el Regne Unit, amb freqüència, forma part de la minoria i, en conseqüència, ha d'adoptar lleis europees amb què no està d'acord.
Segons un informe de Simon Hix i Sara Hagermann, investigadors en Política de la London School of Economics, el Regne Unit va formar part d'una minoria molt més que qualsevol altre país entre 2009 i 2015; va perdre un 12% de les vegades, davant els altres dos Governs que també solen perdre freqüentment, Àustria i Alemanya, els quals van quedar en minoria un 5% de les vegades, segons dades de VoteWatch.eu.
Tanmateix, hi ha algunes excepcions, com el fet que la majoria dels temes es decideixen per consens, i, com diuen Hix i Hagemann, "potser el Regne Unit va estar en el bàndol guanyador en tots els temes que realment li importaven".
Al Regne Unit podria resultar-li difícil establir acords comercials favorables amb la UE si es marxa
Al Regne Unit podria resultar-li difícil establir acords comercials favorables amb la UE si es marxa
Per al Regne Unit, el lliure comerç amb la UE és un dels principals atractius del bloc. Els partidaris del Brexit diuen que no hi ha raó per la qual això hagi de canviar si el Regne Unit abandona la Unió, ja que constitueix l'interès de molts països europeus continuar amb aquesta relació comercial oberta.
No obstant això, pot ser que no sigui tan fàcil ja que un acord de lliure comerç hauria de ser aprovat per tots els països europeus, molts dels quals podrien no voler posar-li les coses fàcils al Regne Unit. "Hi ha el risc que els estats membres més integracionistes vulguin convertir el Regne Unit en un exemple per dissuadir altres països d'abandonar el bloc", estima Caitlin Webber, analista de política comercial de Bloomberg Intelligence.
El Brexit podria deixar els bancs europeus amb un dèficit de liquiditat. Els bancs europeus que van comprar bons garantits per hipoteques, préstecs i deutes de targetes de crèdit del Regne Unit podrien trobar-se que aquests actius no comptessin com a reserves de liquiditat d'emergència. Segons els Acords de Basilea, els bancs han de mantenir una quantitat adequada d'actius d'alta qualitat que puguin convertir-se ràpidament en metàl·lic per complir els requisits de liquiditat a 30 dies. Més encara: aquests actius subjacents han de pertànyer a un altre estat membre de la UE, i això vol dir que alguns bons avalats per garanties britàniques podrien quedar-ne exclosos, segons els analistes.
Els bancs podrien haver de reemplaçar fins a 108.000 milions d'euros, segons Manuel Trojovsky, analista d'UniCredit Bank. Les condicions per a la permanència a la UE que David Cameron ha renegociat es queden curtes respecte de les àmplies reformes que va prometre el 2013. La cimera maratoniana del febrer a Brussel·les va donar a Cameron un acord que permet al Regne Unit limitar les prestacions als immigrants, retardar la legislació financera compartida per la zona euro i frenar tot avanç simbòlic cap a una "unió encara més estreta". Quan Cameron va pronunciar el seu discurs a la seu de Bloomberg a Londres, el 2013, el líder britànic va dir que la UE necessitava un "canvi fonamental i de gran abast". El que va aconseguir, segons Charles Grant, director del Centre per a la Reforma Europea a Londres, va ser "un conjunt de reformes modestes" i "serà difícil per a Cameron mantenir que és un canvi transformador".
El Regne Unit paga 55 milions de lliures (70 milions d'euros) al dia a la Unió Europea
El Regne Unit paga 55 milions de lliures (70 milions d'euros) al dia a la Unió Europea
Segons Nigel Farage, líder del Partit de la Independència britànic, aquesta és la factura que el Regne Unit paga per la seva pertinença al bloc, però la realitat és molt més complexa. La contribució varia d'any en any i, segons dades del Tresor britànic, el cost de la pertinença al bloc el 2015 va ser de més de 20 milions de lliures al dia. Però el Regne Unit mai no paga aquesta xifra a causa dels reemborsaments -un descompte negociat per Margaret Thatcher el 1984- que resten uns 5.000 milions anuals de la xifra total.
El 2015 es van retornar al Regne Unit uns 4.500 milions de lliures (5.750 milions d'euros) dels 13.000 milions restants, principalment per subsidiar el sector agrícola i com a inversions en les zones més pobres del país. La contribució neta resultant del Regne Unit a la Unió Europea el 2015 va ser d'uns 8.500 milions de lliures, o 23 milions al dia (gairebé 30 milions d'euros).
Al Regne Unit li resultaria fàcil ser com Suïssa o Noruega
Al Regne Unit li resultaria fàcil ser com Suïssa o Noruega
Els defensors del Brexit assenyalen l'estatus de països com Suïssa o Noruega, que no formen part de la UE, però que gaudeixen d'alguns dels seus avantatges, com el mercat únic. Però això té un preu. Segons la London School of Economics, la contribució financera de Noruega a la UE per càpita és d'un 83% respecte al pagament del Regne Unit; i la de Suïssa, d'un 41 per cent. I el Regne Unit no tindria cap poder de decisió en la normativa de mercat europea si no formés part de la Unió.
Si el Regne Unit abandona la UE hi haurà més control sobre la xifra d'immigrants procedents d'Orient Mitjà i Àfrica
Si el Regne Unit abandona la UE hi haurà més control sobre la xifra d'immigrants procedents d'Orient Mitjà i Àfrica
El 2015 van arribar a Europa més d'un milió de refugiats -principalment procedents de la guerra a Síria-, però pocs van entrar al Regne Unit, que no forma part de l'acord Schengen de lliure trànsit a Europa, de manera que pot controlar qui entra al país. També té dret d'exclusió en la legislació referent a assumptes interns, per la qual cosa no va formar part de projectes europeus per compartir la càrrega de refugiats procedents de Grècia o Itàlia l'any passat. Tampoc no forma part dels plans per modificar les polítiques d'asil del bloc.
No obstant això, abandonar la UE permetria al Regne Unit controlar la immigració d'altres països de la Unió els ciutadans dels quals tenen en l'actualitat dret a residir i treballar a les illes en les mateixes condicions que els britànics. A hores d'ara els ciutadans polonesos representen el major sector de població estrangera del país. Si això continua o no, dependrà del tipus d'acord que el Regne Unit tanqui amb altres països.
El Regne Unit hauria d'adoptar l'euro si decideix quedar-se
El Regne Unit hauria d'adoptar l'euro si decideix quedar-se
El Regne Unit i Dinamarca són els dos països europeus que no tenen l'obligació legal d'adoptar la moneda comuna, i això no canviarà. L'acord al qual va arribar Cameron al febrer reitera que "el Regne Unit té dret, d'acord amb els Tractats, a no adoptar l'euro i per tant mantindrà la lliura esterlina com a moneda". A més, el país no haurà de participar en cap rescat financer d'economies que comparteixen l'euro; l'acord també protegeix els interessos britànics quan la UE tracti qüestions de normativa financera i econòmica.
La UE vol:
La UE vol:
Limitar la quantitat de cafè que consumeixen els ciutadans i la temperatura a la qual el prenen; prohibir la venda de productes lactis a les escoles; promoure que sigui il·legal que els turistes facin fotos de monuments famosos; obligar les vaques a portar bolquers; estandarditzar les matrícules dels cotxes en el bloc; prohibir la venda de rododendres; que sigui il·legal l'ús de la paraula "fallida"; prohibir que els nens inflin globus. Totes aquestes afirmacions han estat publicades per diaris britànics i no són veritat. Mentre que algunes poden incloure un element de veritat -es va demanar a l'Autoritat Europea en Seguretat Alimentària que publiqués una orientació sobre el consum aconsellable de cafeïna, per exemple-, les històries antieuropeistes són més divertides que informatives. Mentre que algunes de les notícies més desgavellades són falses, és cert que la UE va arribar a prohibir la venda de plàtans amb una curvatura anormal en certes circumstàncies; també va prohibir la venda d'aspiradores que consumeixen massa energia i està estudiant reforçar un estàndard mínim per a les espelmes.
