Un eventual triomf de l'opció favorable a la sortida de la UE en el referèndum provocaria que s'activés un complex i incert procés que implicaria una triple negociació: per acordar el procés de sortida, per definir el nou marc de relacions entre l'illa i els altres estats membres, i per redefinir els acords amb tercers països.
El primer pas hauria de fer-lo el primer ministre britànic, David Cameron, notificant als seus homòlegs europeus la decisió dels britànics d'abandonar el club comunitari i d'iniciar els procediments rellevants. Aquests començarien amb l'activació de l'article 50 del Tractat de la Unió (TUE), introduït pel Tractat de Lisboa per tal de regular la retirada voluntària d'un Estat membre.
Aquesta notificació formal podria produir-se molt ràpid, a la cimera europea que reunirà els líders dels Vint-i-vuit els 28 i 29 de juny a Brussel·les, ja que Cameron ha dit en els últims mesos que, si es dóna el cas, la decisió de sortir de la UE s'aplicaria amb caràcter immediat.
Atès que l'article 50 del Tractat no estableix un full de ruta del procediment de sortida, caldria una negociació entre el Regne Unit i la Unió sobre les condicions en què es duria a terme la retirada i el marc de les seves relacions futures.
Correspon al Consell de Ministres adoptar, per majoria qualificada, l'acord de retirada en nom de la Unió, prèvia aprovació del Parlament Europeu (PE).
L'article 50 del TUE preveu que quan hi hagi un acord, els tractats deixarien d'aplicar-se al Regne Unit a partir de la data d'entrada en vigor del mateix, o, si no als dos anys de la notificació.
Les negociacions serien tan complexes que probablement necessitarien més de dos anys, fet que podria complicar les coses, ja que l'extensió d'aquest termini necessitaria un acord unànime de la resta de països membres del Consell, amb la possibilitat que algun posi problemes.
Mentre es desenvolupés el procediment de sortida, la UE seguiria funcionant i adoptant decisions, però el Regne Unit no participaria en les deliberacions ni en les decisions.
