Pluja torrencial el dia clau del Brexit

La intensitat del temporal provoca que alguns dels col·legis electorals hagin de ser reubicats per inundacions

24.06.2016 | 00:00
David Cameron i la seva dona surten del col·legi electoral després de votar.

El judici a Thomas Mair, el presumpte assassí de la diputada laboralista Jo Cox, començarà la propera tardor, segons va disposar un jutge britànic, que va fixar la data d'inici per al 14 de novembre de manera provisional. Mair, de 52 anys, està acusat de disparar i apunyalar mortalment la parlamentària laborista -que dimecres hauria fet 42 anys- el passat 16 de juny a la localitat de Birstall, al nord d'Anglaterra, fa una setmana.
El sospitós, que suposadament pateix trastorns mentals i tenia vincles amb cercles de l'extrema dreta, s'enfronta als càrrecs d'assassinat i possessió d'armes de foc, entre d'altres.
En la vista celebrada ahir davant el tribunal penal d'Old Bailey, a Londres, Mair va comparèixer mitjançant vídeoconferència des de la presó d'alta seguretat de Belmarsh. En aquesta audiència, el magistrat va fixar de manera provisional per al 14 de novembre el començament del judici, que previsiblement es desenvoluparà en l'esmentat tribunal londinenc però davant d'un jutge del Tribunal Superior.
El jutge va determinar a més que, abans de l'inici del procés judicial se celebraran dues audiències preliminars més a la cort d'Old Bailey, el 19 de setembre i el 4 d'octubre. Durant la sessió d'ahir, Mair, el cas del qual s'està jutjant seguint l'anomenat «protocol de terrorisme», només va parlar per confirmar el seu nom.
En la seva primera compareixença davant un tribunal dissabte passat, l'home es va negar a corroborar la seva identitat real i, en el seu lloc, va cridar la consigna «mort als traïdors. Llibertat per al Regne Unit». L'assassinat de Cox ha commocionat el Regne Unit. efe/Ddg londres


Milions de britànics van treure temps ahir en les seves vides quotidianes per decidir el futur del Regne Unit a la Unió Europea, en un referèndum en què s'espera un resultat renyit, segons les darreres enquestes. Molts ciutadans, especialment a Londres i el sud d'Anglaterra, van haver d'enfrontar-se a una pluja torrencial per acudir als seus col·legis electorals, alguns dels quals van haver de ser reubicats per inundacions.
Des de primera hora, els votants van començar a desfilar per dipositar el vot, en una jornada que va ser laborable en aquest país, de manera que la major concurrència d'electors es va produir abans i després de l'horari laboral i a l'hora de dinar. Malgrat les inclemències meteorològiques, s'esperava una xifra rècord de participació, ja que s'han censat per votar 46,5 milions de persones, que havien d'emetre el seu sufragi en un total de 382 àrees locals.
Podien votar a la consulta els ciutadans britànics i irlandesos majors de 18 anys que resideixen al Regne Unit i els ciutadans de la Mancomunitat Britànica de Nacions (Commonwealth) amb residència permanent al país, així com els britànics que visquin a l'estranger de fa menys de 15 anys.
A Londres hi havia cues en alguns col·legis, mentre que a altres els votants hi anaven a poc a poc. Segons Marc Smith, que va anar a votar a l'àrea de Stockwell abans de començar la jornada laboral a l'empresa de telecomunicacions BT, «aquest referèndum era quelcom necessari, perquè la gent necessita ser part del procés democràtic».
Smith va preferir no confessar la seva intenció de vot, però Rachel Hlyes, una jove que aguantava un cafè entre les mans a la sortida del mateix punt de votació, va reconèixer que donaria suport a la permanència. Segons la seva opinió, «és vergonyós que el Regne Unit hagi arribat a aquest punt», encara que considera que «és bo que Cameron hagi complert la seva paraula». El primer ministre va prometre convocar un plebiscit si guanyava les eleccions generals el 2015 per respondre a les demandes dins del seu propi partit i intentar frenar l'avanç en les urnes de l'euròfob Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP).
Abans d'organitzar la consulta, va negociar un nou encaix per al Regne Unit dins de la UE, que li permetrà restringir els drets dels immigrants comunitaris i evitar per al seu país una major integració europea.
A prop del parc infantil de Max Roach, també a la zona sud de la capital, el porter d'un col·legi electoral demanava als votants que es netegessin bé les sabates, molles per la pluja, abans d'entrar a exercir el seu vot. Allà, el jubilat Alfred Bhueya va explicar que havia donat suport al Brexit, ja que ell va votar per formar part de les Comunitats Europees el 1975 i que ho ha «lamentat des de llavors». «Vull que el meu país torni, el desitjo com abans», va dir, i va afegir que la sortida del Regne Unit del club dels Vint-i-vuit ajudarà a «controlar la immigració» i tornarà «la sobrietat» al país.

Pessimisme dels votants
Però Steve Dore, un professor d'història que gairebé es queda sense votar perquè no era capaç de trobar el seu col·legi electoral, va opinar tot el contrari: «Crec que si el Regne Unit vota sortir, li passarà el mateix que li va passar a Espanya després del segle d'Or, és a dir, que el país patirà una significativa pèrdua de poder». El també mestre Divanio Clooks està d'acord amb el seu company de gremi, ja que considera que si el Regne Unit surt de la Unió Europea «la lliura baixarà i hi haurà recessió». Però no tothom van anar a votar cent per cent convençuts de la seva decisió. Un exemple era Tim Stern, un britànic que viu als EUA, que va comentar a la sortida de l'escola primària de Sant Vicent, a Londres, que no va saber què votar fins a l'últim minut.
La darrera enquesta va situar per davant l'opció de la permanència a la UE amb un avantatge de deu punts sobre un resultat favorable al Brexit. La mostra, elaborada per la firma Populus, mostrava un suport del 55% a la continuïtat davant del 45% per la sortida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema