El nucli dur de la UE va exigir ahir al Regne Unit que se senti "com més aviat millor" a negociar els termes de la seva sortida del bloc i va començar a perfilar el dibuix d'una nova Unió a 27 que serà més "flexible". "Aquest procés ha de començar al més aviat possible per poder concentrar-nos en el futur d'Europa", va afirmar el ministre d'Exteriors alemany, Frank-Walter Steinmeier, en acabar la reunió que va celebrar a Berlín amb els seus homòlegs de la resta de països fundadors de la UE (França, Itàlia, Luxemburg, Holanda i Bèlgica).

Els sis ministres van voler així sortir al pas de les declaracions del primer ministre britànic, David Cameron, que va assegurar que dimitiria a principis d'octubre, coincidint amb un congrés del seu partit, i que hauria de ser el seu successor en la direcció del Govern qui portés la negociació. També el titular francès d'Exteriors, Jean-Marc Ayrault, va recalcar que hi ha "certa urgència" perquè posi en marxa el procés i va exigir a Cameron que assumeixi la seva "responsabilitat" sobre el Brexit, la sortida britànica de la UE.

Al seu parer, un retard en la invocació de l'article 50 del Tractat de Lisboa, que regula la marxa d'un membre de la UE i que només pot emetre el país que vol sortir, tindria conseqüències econòmiques, financeres i polítiques. A més, va argumentar Ayrault, que de la mateixa manera que s'ha de respectar la voluntat dels ciutadans britànics que han optat per abandonar la UE, també "els altres 27 (països comunitaris) han de ser respectats".

En aquest mateix sentit, el cap de la diplomàcia holandesa, Bert Koenders, va demanar que "les converses comencin, amb bona voluntat, com més aviat millor", i el responsable luxemburguès d'Exteriors, Jean Asselborn, va advertir sobre els riscos de "quatre mesos o més d'incertesa". Asselborn va expressar el seu desig que ningú ara a Londres tracti de "jugar al gat i la rata", aprofitant que només el Regne Unit pot desencadenar el procés.

Pel que fa a la necessitat de replantejar-se el projecte comú, els participants van donar la sensació d'estar d'acord en que la UE ha de ser més flexible, és a dir, que es deixin de banda les tesis federalistes que advocaven per més integració de tots els països en tots els assumptes per donar pas a una unió més a la carta.

El titular d'Exteriors belga, Didier Reynders, va indicar que, després de la negociació amb el Regne Unit, podria plantejar-se estrènyer la cooperació "en alguns camps amb menys membres", una opció -va defensar- que "no és nova", com queda palès en l'eurozona i l'espai de lliure circulació Schengen. A més, els ministres van mostrar bastant sintonia en detallar les prioritats de la UE: la crisi dels refugiats, les qüestions de seguretat després dels atemptats gihadistes i, en un gest de complicitat a la perifèria, "la crisi de l'ocupació" al sud d'Europa, en paraules de Steinmeier. El ministre d'Exteriors italià, Paolo Gentiloni, va afirmar que els europeus volen "veure una perspectiva de futur".

Respecte a la polèmica de per què aquesta reunió només incloïa a sis països, Steinmeier va assegurar que en els pròxims dies es mantindran diverses trobades a diferents nivells per recollir les "expectatives" i "sensibilitats" dels vint-i-set governs. També va anunciar contactes amb els Estats bàltics, amb el seu homòleg d'Eslovàquia (país que exercirà la presidència rotatòria en el segon semestre de 2016) i amb el titular d'Exteriors txec, que representa els països de Visegrad (Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia).