el Dret Internacional és un ordenament jurídic que no obliga ningú a estar on no vol. Des d'aquesta perspectiva, la majoria de la normativa internacional està formada per convenis o tractats internacionals que requereixen d'un consentiment dels estats que aquests poden retirar.

Així doncs, la retirada d'un país d'una organització internacional que està basada en un tractat és una possibilitat que, prevista o no, és possible dins d'aquest ordenament jurídic. Així que a la primera qüestió que ens podem fer -pot el Regne Unit sortir de la Unió Europea?- la resposta, a priori, ha de ser "sí". Una altra qüestió és si el tractat d'aquesta organització preveu la retirada, terminis, procediments, períodes transitoris, etcètera. Que això no estigui previst no suposa que no es pugui fer, el que passa és que complica greument el procés. Per sort, el Tractat de la Unió Europea, tal com va quedar després de la reforma del Tractat de Lisboa de 2007, incorpora en l'article 50 que "tot Estat membre podrà decidir, de conformitat amb les seves normes constitucionals, retirar-se de la Unió".

Amb els resultats del referèndum celebrat abans-d'ahir, el govern britànic pot decidir la sortida de la Unió Europea, però recordem que és el Govern el que, en tot cas pren la decisió última i inicia els tràmits. No hi ha un inici automàtic i en el cas que el Govern no sol·licités la retirada, la seva responsabilitat seria de cara als seus ciutadans. De cara a la Unió Europea, res jurídicament rellevant s'hauria produït.

Una vegada que l'Estat prengui la decisió definitiva ha d'informar el Consell Europeu que és el màxim òrgan de la Unió, format pels caps d'Estat i de Govern dels Estats membres. A partir d'aquest moment s'inicien les negociacions entre la Unió i l'Estat que vol sortir, en aquest cas el Regne Unit, per fixar les condicions d'aquesta sortida. Aquestes negociacions seran dutes a terme per la Comissió seguint les instruccions del Consell Europeu. Finalment, seran el Consell i el Regne Unit els que signaran els acords a què s'arribi.

No són acords fàcils, sens dubte, atès que es tracta d'esqueixar una organització internacional de caràcter supranacional a un dels seus membres més importants. Els llaços d'integració als quals s'ha arribat al llarg d'aquests 40 anys en què Regne Unit ha estat membre de la Unió Europea han estat molt forts i desfer aquests llaços amb el menor perjudici per a les parts és un problema complicat.

Moltes són les polítiques europees que han assumit competències estatals que han de revertir al Regne Unit i molts els efectes directes per a ciutadans i empreses d'aquesta nova situació. En tot cas, i per evitar que aquesta situació en la qual un Estat vol retirar-se, però les negociacions s'encallen una i altra vegada, aquest article preveu que al cap de dos anys des que es va sol·licitar la retirada, si no s'ha arribat a un acord, els llaços es trencaran directament (la qual cosa no és bo per a cap de les dues parts) llevat que ambdues parts decideixin unànimement mantenir en vigor el tractat durant el temps que durin aquestes negociacions. Així doncs, tot està dit i tot per fer, ens enfrontem a un període amb moltes incerteses i de final incert, però del qual esperem que la Unió Europea surti reforçada i el Regne Unit obtingui allò que busca amb la seva desconnexió d'Europa.