Molts fronts oberts al Regne Unit del Brexit: l'adéu a la Unió Europea per un 4% justet de vots de diferència (un milió cent mil vots i escaig, en números absoluts) ha provocat moviments polítics i ciutadans al si de les illes. Des de qui ja demana "converses d'immediat" amb Brussel·les per mantenir la protecció de la Unió Europea (UE) -és el cas de la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon- fins qui mostra penediment per haver votat "leave" (marxar). I tot just han passat dos dies de la votació més transcendental i més convulsa de la història moderna del país d'Isabel II, la reina més impassible.

Sturgeon, que va comparèixer en públic, ahir, després de reunir-se amb el seu gabinet a Edimburg, reclama "protegir el lloc d'Escòcia a la UE". Amb aquest objectiu, la líder independentista, integrant del Partit Nacional Escocés (SPD, Scotish National Party, en anglès), va avançar que es reunirà amb dirigents de la Unió i amb "altres estats membres" per analitzar "totes les opcions possibles". En el curt termini formarà un grup d'experts en finances, dret i diplomàcia per examinar totes les alternatives i, en aquet context, Sturgeon confirmava que el seu Govern impulsarà la legislació necessària per impulsar un hipotètic segon referèndum d'independència a Escòcia, regió que va votar a favor del "remain" (romandre a la UE), amb un 52% dels vots. "Tal com estan les coses, Escòcia afronta la perspectiva de ser expulsada de la UE en contra de la seva voluntat", va sentenciar Sturgeon. Això, sense perdre de vista que la Irlanda del Nord governada pel Sinn Fein planteja un referèndum on es voti una hipotètica annexió a Irlanda que garantís la permanència de la regió al club de l'Europa dels 27.

A Anglaterra, l'alcalde de la capital del Regne, Londres, el laborista Sadiq Khan, reclama "més competències" per a la metròpoli. En declaracions a la BBC, Khanva lamentar el resultat de la consulta i va explicar que manté contactes amb el govern conservador del dimissionari David Cameron per assegurar-se que els interessos de Londres estan ben representats. Especial preocupació li genera l'efecte que el Brexit pugui tenir sobre la City, el centre financer britànic, molt depenent de l'accés al mercat europeu. Als ciutadans comunitaris que viuen a la ciutat els va llançar un missatge de calma: "(sou) molt benvinguts", els va dir. I la prova que el cercle dels nacionalismes presenta una quadratura complicada és que més de 100.000 persones donaven suport ahir a la iniciativa d'un londinenc, James O'Malley, a través de la qual reclama que la ciutat s'independitzi del Regne Unit per així poder unir-se de nou a la UE. "Londres és una ciutat internacional i volem romandre al cor d'Europa", diu la proposta, que afegeix: "Alcalde Sadiq, no preferiria ser president Sadiq? Faci-ho realitat!".

Però això no és tot: una altra iniciativa ciutadana impulsada a través d'Internet i que ahir havia recollit més d'1,4 milions de signatures a tot el país, reclama la repetició del referèndum: "els sotassignants apel·lem al Govern de Sa Majestat (Isabel II) a promulgar una norma que digui que si els vots a favor del "remain" o del "leave" sumen menys del 60% sobre una participació inferior al 75% (la de la votació del Brexit va ser del 72%) s'hauria de convocar un altre referèndum". També han aparegut a les xarxes socials els "bregrets": votants que van apostar pel "leave" que ja es penedeixen de la seva decisió. A Brussel·les, el comissari de Serveis Financers de la UE, el britànic Jonathan Hill, dimitia ahir no sense mostrar-se "molt decebut" amb el Brexit. Altre vegada a Londres, Míriam González, l'espanyola casada amb l'exsoci de Goven de Cameron Nick Clegg, del Partit Liberal Demòcrata, expressava "profunda tristesa" per l'adéu a Europa.