Jornada intensa, la d'ahir, a Brussel·les. Al matí, el Parlament Europeu va viure una de les sessions més tenses que es recorden, amb retretes entre europeistes i euroescèptics, alguna sortida de to i, fins i tot, llàgrimes, com les del ja excomissari de Serveis Financers, Estabilitat Financera i Unió de Mercats i Capitals, Jonathan Hill, un britànic pro Unió que es va guanyar l'ovació d'una majoria d'eurodiputats, que el van acomiadar dempeus. Un dels moments àlgids del dia el van protagonitzar el president de la Comissió Europea (CE), Jean Claude Juncker, que es va mostrar dur amb la decisió presa pel Regne Unit per sufragi popular. Després d'agrair la feina a Hill i de presentar-lo com a un «veritable demòcrata», Juncker va llançar una advertència a navegants: «Voldria que uns altres també assumissim les conseqüències de l'expressió del sufragi britànic». En aquesta línia, el president de la CE va exigir al premier britànic, David Cameron, que ahir també era a Brussel·les per participar en la reunió del Consell Europeu, integrat pels caps d'estat, «un aclariment» tot i que «no immediat, perquè el sistema britànic és més complicat del que ens pensem».

«Demanaré a Cameron -va afegir- que aclareixi la situació el més aviat possible», perquè «no podem seguir en una situació d'incertesa perllongada». Per a Juncker, «Europa no és una expressió cerebral, (...) no és un sentimentalisme, és una convicció profunda». En aquest context, va expressar el desig «que el Regne Unit estigués sempre amb nosaltres». En reiterar la necessitat de «respectar» la decisió del poble anglès, els parlamentaris pro Brexit, encapçalats pel líder del partit independentista britànic UKIP, amb Nigel Farage al capdavant, van aplaudir. La resposta de Juncker va ser tan irònica com contundent: «Què hi fan, vostès, aquí? Estic força sorprès de veure'ls. Creia que vostès estaven lluitant per sortir de la Unió Europea». En el seu torn de paraula, Farage va acusar el Parlament Europeu de «negar» el «fracàs» del seu projecte i va demanar un diàleg per aconseguir «un acord sensat sense aranzels» («podem arribar a una situació d'aranzels a l'automòbil amb la que centenars d'alemanys perdrien la feina», va precisar). I va recordar als europeistes: «Quan vaig venir aquí fa disset anys per liderar una campanya per marxar de la UE, vostès es reien de mi... ¿Ara no riuen, veritat?». Al fil d'això, Farage va insistir que «la raó per la qual vostès estan tan tristos i enfadats és clara: vostès neguen el fracàs del seu projecte europeu». I, en un to amenaçador, va pronosticar que «el Regne Unit no serà l'últim estat membre en abandonar la UE». Juncker va explicar que ha «prohibit» als comissaris i funcionaris de la CE establir converses sobre el Brexit amb representants britànics fins que no arribi la petició formal de sortida del Regne Unit. «Sense notificació no hi ha negociació», va sentenciar.

Tot això passava a l'Eurocambra al matí -el president, l'alemany Martin Schulz, remarcava que es tractava d'una sessió «sense precedents», alhora que lamentava «la decisió del Regne Unit de deixar la Unió»-, en les hores prèvies a la cimera de caps d'Estat. A aquesta reunió, amb David Cameron com a gran protagonista, els líders europeus hi arribaven dividits, de manera que mentre uns feien crides a la calma, a la unitat i a evitar les revenges, d'altres insistien en activar el procés de separació el més aviat possible. La cancellera alemanya Angela Merkel sostenia que cal mirar el Regne Unit com a «amic i soci»; el president francès François Hollande, demanava «passar pàgina».