La carrera pel lideratge conservador britànic va donar ahir un gir inesperat quan l'exalcalde de Londres Boris Johnson va renunciar a substituir David Cameron i va deixar Theresa May, ministra d'Interior, com a favorita per al càrrec de premier. Enmig d'una gran expectació, Johnson va sorprendre al món polític al comunicar que, després de consultar amb els seus col·legues del Parlament, havia arribat «a la conclusió» que ell no és la persona adequada per assumir les regnes del poder. L'anunci es va conèixer poc després que el seu company de campanya a favor del Brexit -la sortida del país de la Unió Europea (UE)-, el titular de Justícia, Michael Gove, anunciés, també per sorpresa, que entrava en la lluita pel lideratge tory. La victòria del Brexit i l'anunci divendres de dimissió del primer ministre britànic, David Cameron, havien situat a l'antic alcalde al capdavant de la pugna pel lideratge conservador.

Però la sortida del carismàtic Boris Johnson, de 52 anys i figura clau de l'èxit del Brexit, ha posat de manifest les fissures internes en l'ala més euroescèptica de la formació, que des de fa dècades ambiciona amb tallar els vincles amb Brussel·les. En defensar la seva entrada en la carrera del Partit Conservador, Gove va comunicar que ja no donava suport a Johnson per entendre que no és el polític ideal per ocupar el número 10 de Downing Street.

«Respecto i admiro a tots els candidats que aspiren al lideratge. En particular, volia ajudar a construir un equip entorn de Boris Johnson perquè un polític que va argumentar a favor de la sortida de la Unió Europea ens pogués liderar cap a un futur millor», va dir el ministre. No obstant això, «a contracor», va dir Gove, «he arribat a la conclusió que Boris no aporta el lideratge ni formarà un equip per a la labor que hi ha per davant».

Encara que va guanyar dues eleccions a l'alcaldia de Londres (2008 i 2012), Johnson no va ocupar mai un càrrec clau al Govern, per la qual cosa generava dubtes entre els diputats sobre si podia assumir un lloc en moments decisius pel Regne Unit, doncs haurà de negociar amb els 27 la retirada del país del bloc comunitari.

Amb la seva sortida Theresa May, se situa com a clara favorita per reemplaçar Cameron una vegada completada l'elecció interna entre els diputats, encara que la decisió final estarà, al setembre, en mans dels afiliats de la formació.

Encara que May va apostar per la permanència britànica en la UE, va tenir poca participació en la campanya per al referèndum i gairebé no va prendre part als debats, la qual cosa la situa com una figura més unificadora per a una formació partida per la meitat: euroescèptics i proeuropeus.

Amb molta experiència i duresa en els seus discursos, que recorda una mica a la fortalesa de Margaret Thatcher, May es presenta com la política millor situada per unificar al partit i al país. «Després del referèndum de la setmana passada, el nostre país necessita un lideratge fort que ens condueixi en aquest període d'incertesa econòmica i política i que negociï els millors termes possibles quan ens marxem de la UE», va afirmar.

«Necessitem un lideratge que una al nostre partit i al nostre país», va insistir la política conservadora al centre de Londres.