Tot i que amb alguns matisos -un Mariano Rajoy més reforçat, amb 573.000 vots i 14 diputats més respecte a les eleccions del 20-D i un bloc d'esquerres més dèbil- l'escenari postelectoral que ha deixat el 26-J a Espanya obliga els partits a reprendre negociacions passades: ningú no serà president si no és capaç d'arribar a acords amb les altres formacions.

En l'equació que es planteja ara, els dos membres principals són els de sempre, PP i PSOE, més un, Ciutadans. Descartat pràcticament Units Podem -que per les declaracions que fan els seus líders sembla que ja dóna per fet que els seus 71 diputats s'asseuran als escons de l'oposició-, el president en funcions Rajoy vol evitar la gesticulació excessiva i els moviments més de tipus efectista i mediàtic. Així ho confirmava, ahir, la vicepresidenta, també en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría a la sortida del Consell de Ministres: el «rigor, la seriositat i la discreció» s'imposen, va dir, sense perdre de vista que els socialistes, malgrat els missatges que donen alguns dels seus portaveus, «són part essencial de les converses».

Uns contactes que tampoc seguiran massa el guió post 20-D -un Rajoy a l'expectativa i uns PSOE i Ciutadans anunciant acords que el temps va demostrar inviables-: segons Santamaría, aquesta vegada el president, més proactiu, contactarà «amb tots els grups polítics», inclosos els independentistes de CDC?i ERC. La prudència que mostra Rajoy s'ha encomanat també als altres dos noms propis de tot aquest procés, Pedro Sánchez i Albert Rivera; el primer complia, ahir, cinc dies de vot de silenci (ni rodes de premsa, ni declaracions, ni entrevistes) i el segon, tres quarts del mateix. La hipòtesi d'una tercera convocatòria electoral pressiona els líders, i qui doni un pas en fals pot acabar pagant-ho molt car.

Sigui com sigui, però, per resultats li correspon a Mariano Rajoy donar els primers passos -fa uns dies transcendia un primer contacte amb un partit d'entrada outsider, Coalició Canària, el qual, no obstant això, podria fer que el seu únic diputat valés el seu pes en or, en funció de quin acabi essent el quadre d'acords possibles. A banda d'això, des del Govern i des del carrer Gènova no expliquen massa res més. En aquesta línia, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, subratllava ahir que a qui li correspon liderar l'intent de formar Govern és a Rajoy; ara bé, aportava una nota a peu de pàgina que matisa aquest argument: no ha d'acceptar l'encàrrec del monarca Felip VI?fins que no tingui assegurat el suport per ser invesitat, ja sigui en primera -cosa que sembla, ara per ara, una utopia- o en segona ?-sota la premissa que el PSOE es pugui abstenir. Per part dels socialistes, un dels que va parlar ahir va ser Eduardo Madina, el polític basc que va disputar a Sánchez la secretaria general del partit, per dir que els socialistes votaran no a Rajoy. Madina va coincidir en un acte a Saragossa amb el vicesecretari de Comunicació dels popular, Pablo Casado, que va dir que hi ha molts acords possibles. El que deia Soraya: prudència i discreció.