L'exprimer ministre britànic Tony Blair va admetre ahir que les proves que van proporcionar els serveis d'intel·ligència per justificar la guerra de l'Iraq el 2003 estaven equivocades i va demanar disculpes per les conseqüències de la seva decisió d'iniciar el conflicte.
«La informació d'intel·ligència que es va produir al moment de la guerra va resultar ser errònia i les conseqüències van resultar ser més hostils, perllongades i sagnants del que havíem imaginat», va declarar Blair en una compareixença pública després de la divulgació de l'informe oficial al Regne Unit sobre la invasió de l'Iraq. «Per tot això, expresso més pena, penediment i disculpes de les del que vostès puguin arribar a conèixer o creure», va afirmar Blair, que va puntualitzar que, si s'hagués deixat en el poder Saddam Hussein, el president iraquià hauria suposat una amenaça per a la «pau mundial».
Blair va sostenir que accepta «tota la responsabilitat» sobre els errors als quals apunta l'anomenat informe Chilcot, que sosté que el Govern va subestimar les conseqüències de la guerra i no va esgotar totes les opcions pacífiques abans de donar llum verd a la invasió. «Sé que hi ha persones que mai ho oblidaran ni em perdonaran per aquella decisió i que pensen que la vaig prendre de manera deshonesta. Però, com deixa clar l'informe, no va haver-hi cap mentida», va sostenir l'antic cap del Govern britànic.
El polític laborista va assegurar que «no hi havia cap compromís secret per anar a la guerra» i que va prendre la decisió «de bona fe».
«Sabia que era una decisió impopular», va dir Blair, que va recalcar que la va prendre perquè pensava que «era correcta» i que el cost en vides humanes «hauria estat més alt a llarg termini» si decidia no intervenir.
«El que no puc acceptar, com diuen alguns, és que apartant Saddam provoquem el terrorisme d'avui dia a l'Orient Mitjà i que hauríem d'haver-lo deixat on era. Estic profundament en desacord amb això», va assenyalar Blair, per qui el llavors president iraquià era «una contínua amenaça per a la pau i per a la seva pròpia gent».
Informe Chiclot
Blair va afirmar que, tretze anys després de la invasió, l'escenari polític a l'Iraq és millor del que hauria estat si no s'hi hagués intervingut.
«Almenys a l'Iraq, encara que presenta molts reptes, tenim un Govern electe, reconegut com a legítim per la comunitat internacional, que està lluitant contra el terrorisme», va argumentar.
L'informe Chilcot reflecteix que a l'abril de 2002, mesos abans de la invasió, Blair li va traslladar al llavors president dels Estats Units, George Bush, la seva intenció de fer-li costat «en qualsevol circumstància». En aquest sentit, Blair va sostenir que «no hi havia cap pressa per anar a la guerra» i va negar que en aquella trobada amb Bush es comprometés a brindar suport militar per a una missió a l'Iraq.
A pesar que la recerca oficial sobre la guerra conclou que l'atac no era l'últim recurs abans de renunciar a una solució pacífica, Blair va assegurar que en aquell moment «havia de prendre una decisió».
Més disculpes
El líder del Partit Laborista britànic, Jeremy Corbyn, també es va disculpar en nom de la seva formació per «la desastrosa decisió» d'envair l'Iraq i va demanar competències internacionals per processar els responsables.
En una intervenció a Londres, Corbyn, que prèviament havia condemnat la guerra de 2003 a la Cambra dels comuns, va dir que el conflicte, que va impulsar el llavors primer ministre laborista, Tony Blair, és «una taca» en la història del partit. El líder laborista va dir que el Regne Unit hauria de sumar-se als països que demanen cedir al Tribunal Penal Internacional «competències per processar els responsables del delicte d'agressió militar», en al·lusió a la necessitat de processar Blair.
Corbyn, que el 2003 va votar contra la guerra i n'ha estat sempre un feroç crític, va afirmar que la decisió d'atacar el país àrab juntament amb els Estats Units va ser «catastròfica» i que el seu partit n'ha «après les lliçons».
El dirigent es va disculpar davant el poble iraquià per la pèrdua de desenes de milers de vides i va assegurar que el Partit Laborista, sota el seu lideratge, persegueix ara una política exterior basada en «la cooperació, la pau i la justícia internacional».
Corbyn es va pronunciar així després de reunir-se amb famílies de militars morts en la contesa, que va començar al març de 2003 i en la qual van morir 179 soldats britànics i centenars de milers de ciutadans iraquians.
En una declaració prèvia a la Cambra dels comuns, va insistir que es va tractar d'un conflicte armat «il·legal» impulsat sota un «fals pretext», com també opinen -va recordar- molts experts legals internacionals.
