L'exprimer ministre britànic Tony Blair, l'expresident d'EUA George W. Bush i l'expresident del Govern espanyol José María Aznar van acordar no esgotar la via de l'ONU en la crisi amb l'Iraq, abans d'envair aquest país al març de 2003, segons l'informe Chilcot.
En els 12 volums de l'informe sobre la guerra de l'Iraq, elaborat per l'exfuncionari britànic John Chilcot, hi ha fins a 17 referències a Aznar i cobreix el període entre 2001 i 2009 amb l'anàlisi de la gestió del conflicte, l'acció militar i les seves seqüeles.
El document assenyala que Blair, Bush i Aznar van acordar en la reunió d'Açores del 16 de març de 2003, quan es gestionava la intervenció, que, tret que ocorregués un canvi fonamental en «les properes 24 hores», la via de l'ONU estava acabada. «Les següents discussions en el Consell (de Seguretat) suggerien que només el Regne Unit, EUA i Espanya van considerar que s'havien esgotat totes les opcions que no fossin l'ús de la força militar», segons una referència a aquesta reunió.
Aquesta posició es va acordar després que el llavors representant permanent del Regne Unit en l'ONU, Jeremy Greenstock, recomanés l'11 de març de 2003 que un esborrany de resolució presentat pel Regne Unit, EUA, i Espanya el 7 de març «no tenia possibilitat (...) de ser adoptat», agrega l'extens document. Abans de la recomanació de Greenstock, el llavors president francès Jacques Chirac havia observat que l'esborrany de resolució no prosperaria en el Consell de Seguretat.
L'informe inclou també una declaració de Greenstock sobre els esforços diplomàtics per evitar el conflicte. Segons aquest diplomàtic, els països que estaven a favor de l'acció militar van preparar la seva cimera final en les Açores i hi havia una determinació d'EUA de seguir endavant amb la intervenció «sense tenir em compte la prova presentada a l'ONU» en relació al suposat programa d'armes de destrucció massiva de l'Iraq.
D'acord amb Chilcot, la visió que es tenia llavors sobre l'Iraq i que va ser defensada en la reunió d'Açores era que s'havia d'ajudar a la població iraquiana a construir un nou país en pau amb els seus veïns. Es va argumentar llavors -afegeix Chilcot- que es recolzaria a un Iraq unit on la població gaudís de seguretat, llibertat i prosperitat amb un govern que defensés els drets humans.
Chilcot va publicar l'informe després de set anys avaluant milers de documents oficials i interrogant a testimonis.
