«Quan estiguis llegint aquestes línies, ja hauré mort. He decidit finalitzar la meva vida, exercir el meu dret inalienable a disposar lliure i responsablement de la meva pròpia vida». Amb aquestes paraules, el professor i activista Antonio Aramayona s'acomiadava en el seu blog i explicava els motius pels quals havia decidit morir.
Aramayona, de 68 anys, no patia una malaltia terminal, no estava deprimit ni tenia cap patalogia incurable. Simplement creia que havia arribat el moment de posar fi a una vida «digna, lliure, valuosa i bella».
«Simplement, ha arribat el meu moment de morir. És el moment just de morir. Ni massa aviat. Ni massa tard. És el moment just de quedar abraçat a la meva mort lliure, a aquesta mort -com diu Nietzsche- que ve a mi perquè jo vull», explica aquest activista, cofundador del Moviment cap a un Estat Laic i membre de Marea Verde i de l'Associació Dret a Morir Dignament.
Aramayona va ser un dels intel·lectuals que va inspirar Pablo Echenique, secretari d'Organització de Podem, amb qui va participar en una mobilització a favor de l'ensenyament públic i contra les retallades el 2014.
