La commoció i la solidaritat amb la Policia s'han apoderat dels carrers de Dallas després del tiroteig que dijous va acabar amb la vida de cinc agents a l'històric centre de la ciutat texana, on continua la investigació de la massacre. Mentrestant, arreu del país s'han produït fins a 77 detencions de persones en protestes a divuit ciutats del país, i a Missouri i Georgia dos policies han patit atacs.
La matança, que també va causar nou ferits (set policies i dos civils), ha fet miques la pau en la qual discorria una manifestació de centenars de persones que denunciaven la recent violència de les forces de l'ordre contra ciutadans negres al país. L'atac l'atribueixen a un franctirador que va disparar contra els agents, identificat com Micah Xavier Johnson, de 25 anys, afroamericà, veterà de la guerra de l'Afganistan i mort en un enfrontament amb la policia. Segons els negociadors que van intentar mediar, Johnson va expressar el seu malestar amb les morts aquesta setmana de dos negres a mans de les forces de seguretat, captades per telèfons mòbils, a Louisiana i Minnesota. El tirador pretenia, de fet, "matar persones blanques, especialment, agents blancs", segons el cap de la Policia de Dallas, David Brown.
El pitjor atac contra les forces de l'ordre als EUA des dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 ha deixat la ciutat commocionada.
El desconsol es palpava la jornada després als carrers del centre, on les banderes -tant la nord-americana com la texana- onegen a mig pal en molts edificis en senyal de dol per la tragèdia.
A la zona limítrofa al col·legi universitari del Centre, on el franctirador va efectuar gran part dels trets, nombrosos carrers seguien tallats amb barricades i vehicles policials amb llums de sirena de color vermell i blau intermitents.
"Els carrers continuen bloquejats. No sabem durant quant de temps. Potser fins dimecres", va declarar un agent al carrer Commerce, ja que la investigació de l'atac està encara en marxa. El carrer està just davant de la plaça Dealey, testimoni d'un altre tiroteig que va canviar el curs de la història dels EUA: l'assassinat del president John F. Kennedy el 1963. El so de l'aigua que brolla a l'estany de la plaça contrastava amb el silenci que regna en una zona pràcticament deserta. Alguns vianants encara no donen crèdit al succés que dijous va provocar el caos a Dallas i saludaven amb reverència els policies que vigilaven el centre de l'urbs, elevant el palmell de la mà des del front a l'estil militar.
"És una bogeria. No hi ha paraules. Havíem d'aixecar les nostres mans davant aquests homes", ha manifestat Lashmand, un nord-americà d'origen nigerià. El cambrer mexicà Joel Hernández, que treballa en un bar a tocar, relatava que van oferir resguard segur a molta gent que fugia dels trets. "Es va omplir de gent espantada i manfiestants tristos pel que succeïa", deia. L'establiment va obrir divendres les portes per atendre uns pocs clients que hi han acudit amb "pena". Malgrat el cop que han patit les forces de l'ordre a Dallas, els agents no s'han desmoralitzat: "Estem bé. Amb bon ànim", ha confessat un d'ells en rebre l'afecte de molts vianants que l'aborden.
La tragèdia del cap de Policia
El cap de policia de Dallas, David Brown, tampoc. Però sap molt més del que explica del dolor i la pèrdua per la violència armada. El 1988 va perdre un company d'acadèmia, Walter Williams, en un tiroteig. El 1991 va perdre un germà, Kelvin Brown, a mans d'uns narcotraficants. I el juny de 2010 el seu fill, de 27 anys. Amb una malaltia mental, va abatre un policia i un altre agent el va abatre a ell. Aquesta setmana ha hagut de fer front de nou al dolor que ha consternat i dividit el país, on hi ha hagut manifetacions a diferents ciutats.
Respecte a l'autor de la matança, van apareixent noves informacions. El diari de The New York Times informava que el jove va deixar l'exèrcit dels Estats Units després de ser denunciat per abús sexual per un company que va recomanar que el jove rebés "ajuda mental".
