Colòmbia afronta dies decisius

L'alto el foc definitiu signat recentment pel Govern i les FARC deixa obert el camí per a una pau duradora

10.07.2016 | 00:00
El president colombià i Timoshenko, representant de les FARC, se saluden en presència de Raúl Castro.

L'acord sobre el "Cessament del foc i d'hostilitats bilateral i definitiu i desistiment d'armes" signat aquesta setmana pel Govern colombià i les FARC a Cuba posa el país davant d'un compromís històric, el de signar una pau estable i duradora després de més de mig segle de conflicte armat. La pau definitiva encara no s'ha concretat, però el pas fet a la capital cubana deixa obert el camí perquè en qüestió de setmanes, probablement, se signi a territori colombià l'anomenat acord final amb què les FARC deixaran de ser una organització armada il·legal per esdevenir una força política.
Així ho va manifestar a l'Havana el president colombià, Juan Manuel Santos, que va reconèixer que en acordar l'alto el foc bilateral i definitiu, les FARC seguiran defensant les seves conviccions, però aquesta lluita "ja no serà armada, sinó política , amb idees i arguments".
Es tracta d'una fita d'una importància política majúscula perquè convèncer una organització com les FARC, que ha basat el seu poder durant dècades en la força de les armes, suposa tot un canvi de filosofia per a aquest grup que, segons el Govern, té uns 6.000 combatents i altres milers en xarxes de suport.
El que s'ha acordat aquesta setmana té també una connotació històrica perquè, si bé és cert que en els anys 90 diversos grups ?guerrillers van signar la pau amb el Govern, van deposar les armes i els seus integrants es van incorporar a la vida civil, les FARC són de lluny l'adversari intern més fort que ha tingut l'Estat colombià en el camp militar.
A això cal sumar que és la primera vegada que Colòmbia aconsegueix atraure a un procés de pau el suport unànime de la comunitat internacional, representat no només en organismes com Nacions Unides i la Unió Europea (UE), sinó també en països com els Estats Units, tradicional aliat militar del Govern, i per nacions veïnes.
En aquest suport recau molta de la credibilitat de la pau colombiana, no només perquè els observadors procedents d'alguns d'aquests països seran els que supervisin la concentració dels membres de les FARC a les zones d'ubicació determinades, sinó també perquè seran els garants que l'alto el foc i el cessament d'hostilitats sigui respectat.
"Han de vigilar també que l'abandonament de les armes sigui total i efectiu, tot dins dels temps previstos en l'acord", va explicar Santos, qui sempre va tenir clar que un alto el foc havia de ser el punt d'arribada d'una negociació, com s'ha vist finalment, i no el de sortida.
Per això va defensar la tesi que calia negociar enmig de la guerra, que tantes crítiques li va generar, amb la convicció que a aquest punt només s'hi arribaria quan el procés que va començar el novembre de 2012 estigués prou madur, i els fets d'aquesta setmana semblen donar-li la raó.
El comentari del cap màxim de les FARC, Rodrigo Londoño Echeverri, àlies "Timochenko", que les Forces Armades colombianes i les d'aquesta guerrilla, que en el passat van ser "adversàries", ara hauran "de ser forces aliades pel bé de Colòmbia" confirma que la pau, després de moltes vicissituds, ha arribat a un punt de no retorn.

Serrells per resoldre
Falten assumptes per resoldre abans de la signatura definitiva, principalment serrells dels altres quatre punts acordats al llarg dels més de tres anys de negociacions, i esperar la decisió de la Cort Constitucional sobre el plebiscit com a mecanisme per ratificar el que s'ha pactat, però que les FARC hagin finalment acceptat aquesta fórmula indica que les coses van per bon camí.
Després del fracàs de la data del 23 de març passat com a possible dia per a la signatura de la pau, ni el Govern ni les FARC s'han atrevit a fixar terminis, però és evident que, tenint en compte el que s'ha pactat en el punt de "Fi del conflicte", aquest dia està més a prop que mai.
Es parla de la data del proper 20 de juliol, pel seu simbolisme com a Dia de la Independència de Colòmbia, perquè sigui també la de l'inici de la construcció d'un nou país, encara que persisteixin en l'escena nacional altres grups ?guerrillers i les temudes bandes criminals d'origen paramilitar que el Govern s'ha compromès a combatre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema