Un jove figuerenc de 16 anys, Omar Ferrer, va ser testimoni directe de l'atemptat de Niça, on estudia francès. Segons va relatar ahir a Catalunya Ràdio en unes declaracions recollides pel semanari Empordà, del mateix grup editorial que Diari de Girona, es trobava en el lloc dels fets i es va poder refugiar del pas del camió i de l'acció del terrorista mentre anava amb un company.

A causa dels fets, els dos joves van perdre el contacte fins que es van poder retrobar hores després. Les forces de seguretat van protegir un grup de gent tancant-la dins d'un hotel fins que els responsables del centre docent on estudia el van recollir. El noi va explicar que hi ha hagut escenes de molt pànic.

«Mai ens parem a pensar el que realment significa un atemptat terrorista: mai, fins que ho vius. Un episodi trist i dur... #PrayforNice», va tuitejar el jove.

Sergi Navarro és un altre català que viu a Niça, des de fa un any i mig. En declaracions a RAC1 va explicar que va anar a buscar uns amics a l'aeroport de la Costa Blava i que «va haver-hi una amenaça de bomba i ja ens vam imaginar que seria una nit complicada». El que no pensaven pas és que l'atemptat tindria lloc a la ciutat i a «només 200 metres d'on visc».

En el moment dels fets, Navarro explica que es trobava a l'altra banda de la platja però que va ser un moment de «caos i confusió per part dels meus amics que eren allà». Va descriure el passeig marítim de Niça i va recordar que malauradament els vehicles «poden entrar a la platja directament».

Amics i coneguts seus no van patir les conseqüències de l'atac i diu que de seguida va poder avisar que ell estava bé «a la meva família gràcies a les xarxes socials».

Un altre testimoni de l'atac terrorista a la Costa Blava és una ciutadana espanyola, la Magalí Alvárez, que com molts ciutadans estaven disfrutant la nit passada de la festa nacional a la platja mentre veien els focs artificials. Magalí va assegurar que quan va succeir l'atac terrorista amb el camió «era amb la meva filla i el meu marit disfrutant dels focs».

Mentre veien els focs, «de sobte vam veure gent corrent en tots els sentits, fins i tot del lloc oposat on va passar» i afegeix que l'atac va succeir «a uns 500 metres d'on érem».

Després van començar a « veure una massa de gent que corria, sentíem molt de crits, detonacions o trets» i això els va fer reaccionar i van començar a córrer cap al nucli antic. Llavors es van endinsar per la ciutat emmurallada i van pujar carrers amunt per refugiar-se. En aquests moments destaca la Magalí, va haver-hi moltes mostres de solidaritat. I ella mateixa per exemple va ajudar una dona a pujar la seva mare, que anava amb en un cotxe amb cadira de rodes.

En el moment que això succeïa la testimoni va explicar a RAC1 que «no sabíem on era el focus del problema» però en veure una porta que s'obria van entrar-hi ella i la seva família. «Vam anar a casa d'una senyora i ens hi hem fins a dos quarts de quatre de la matinada», va explicar.

En Germán és un altre català que viu a Niça i estava veient els focs amb la família i uns amics. Assegura que quan els focs van finalitzar es va esperar davant d'un hotel amb la família per trobar-se amb uns amics i llavors, segons va declarar, «sentim crits i quan girem el cap, veiem el camió arrasant tot el que trobava pel mig». Destaca que pel passeig marítim de Niça hi circulen normalment vehicles i que en una nit com la Festa nacional «no esperes que ningú circuli ni tampoc un vehicle de tal magnitud i ni a aquesta velocitat».

En Germán i la seva família van veure com els agents francesos disparaven contra el conductor i va ser llavors quan es van adonar que en passava alguna. Fins i tot recorda, que un ciutadà va anar corrents abans que arribés la policia «cap a la cabina per d'alguna manera aturar-lo» però l'home es va defensar.

Crida a les xarxes socials

Una família va poder trobar el seu nadó, perdut en el caos de l'atac, gràcies a una crida a Facebook. Minuts després de l'atemptat, un familiar dels pares de la criatura, que va resultar indemne, va llançar a la xarxa un missatge de cerca del nadó i una foto seva. La solidaritat va ser immediata, el missatge es va divulgar milers de vegades a la xarxa social i una hora després de la publicació, la família va poder anunciar per la mateixa via que el nen havia estat trobat sa i estalvi.