Una dona per poder unir el regne

Gran Bretanya afronta la seva etapa de crisi més aguda dirigida per una "tory" pragmàtica

18.07.2016 | 07:04
Una dona per poder unir el regne

Sent una política que arrossega gran experiència no es pot considerar que pertanyi a cap de les bandes privilegiades que alleta el Partit Conservador. Pretén que els seus seguidors, a més de ser el partit de la responsabilitat econòmica i de l'empresa, també s'impliquin en els drets de les persones.

T


heresa May, la nova primera ministra britànica, és diputada per Maidenhead, una localitat de 60.000 habitants, 50 quilòmetres a l'oest de Londres, propera al palau de Windsor i un dels bastions conservadors del sud d'Anglaterra. Una mena de "torysistema" amb fauna protegida entre la qual destaca ella mateixa: una senyora seriosa, enemiga de les xafarderies i els acudits, detallista, treballadora i que sembla no haver perdut el sentit de la realitat. Entre els seus veïns, molts dels quals es desplacen cada dia a la capital per anar a les seves feines i van votar majoritàriament per la permanència a la UE, hi ha famosos com George Clooney i Jimmy Page, del llegendari grup de rock Led Zeppelin.
May, filla de vicari anglicà i casada amb un banquer, traspua aquest perfum de rododendre, tea time, melmelada de taronja, pub de poble, rifa benèfica i stiff upper lip (sentit del deure) que caracteritza el camp del sud. Va passar bona part de la seva vida, fins arribar a Maidenhead, a Eastbourne i Oxford, cosa que òbviament no és un crim però sí que pot comportar certa dificultat per trobar la manera de ser escoltada i entesa en el nord industrial i, en particular, a Escòcia. La seva predisposició, però, és entendre's amb tothom. Falta fa per recompondre el regne desunit de la Gran Bretanya en una de les etapes més compromeses de la seva història recent.
No ha passat gaire temps des d'aleshores, però abans que els britànics decidissin embarcar-se en el seu demencial joc de trons, Theresa May va pronunciar un discurs sobre el paper que li correspondria al seu país a Europa, pel que fa a sobirania, prosperitat i els dilemes a què s'enfronta una nació de mida mitjana en l'era de globalització. A diferència dels que ja feien campanya perquè la Gran Bretanya abandonés la Unió Europea, May recorria a les estadístiques reals, no a les falses. Al contrari d'altres, mentre destacava les fuites en algunes institucions de Brussel·les, defensava la robustesa d'altres i l'avantatge de pertànyer-hi. Reflexiva i intel·ligent, projectava euroescepticisme moderat en un segon pla, mentre que en el primer es declarava partidària de romandre a la Unió.
Gràcies al rigor i la discreció -té el sobrenom de Karla, com el cap del servei secret en les novel·les de John Le Carre-, May ha aconseguit la seva recompensa. En un món dominat per la loquacitat telegènica i l'ocurrència, ella es presenta com una excepció. Distant, sense això que en diuen carisma, però competent, diligent i ferma en els seus plantejaments. Entre tots els candidats que es podrien haver convertit en primer ministre dins de la conjuntura més crítica per al Regne Unit des de la Guerra, ella és amb diferència la més prometedora. Ha dit "Brexit és Brexit" per no contravenir el pronunciament de les urnes, deixar clar que no hi haurà un altre referèndum i combat l'amenaça d'un avançament electoral. No obstant això, el seu principal esforç estarà dedicat a partir d'ara a contenir el mal causat pel plebiscit, intentant conservar l'accés més granc possible al mercat únic europeu i reafirmant, alhora, la determinació britànica de controlar la migració. Per si el desafiament davant de la UE no fos suficient, té davant seu també com a repte afrontar la resta dels problemes que estan afectant les democràcies més madures en una època de desigualtat i divisió social sota l'amenaça dels populismes que intenten obtenir guanys de l'aigua tèrbola.
El lema de la seva candidatura ha estat "un país que funcioni per a tothom, no només per a uns pocs privilegiats", quelcom inusual i audaç en tractar-se d'una conservadora de manual. May ha insistit, però, a fulminar els recels dins del seu partit recordant el grau inapel·lable de desigualtat: "El que neix pobre està condemnat a morir una mitjana de nou anys abans que altres. Si ets negre, el sistema judicial et tracta amb més duresa. Si ets dona, guanyes menys que un home". Aquests problemes s'han accentuat, segons ella, amb la sensació una mica menys tangible que existeix a la societat britànica d'estar perdent el control. Les persones grans tenen por dels canvis que poden sobrevenir per la immigració, els joves creuen que els alts preus de l'habitatge els impediran ser propietaris d'una casa i el forat que s'ha obert entre la vida d'èxit a les grans ciutats i el camp sembla insuperable. Aquest cúmul de situacions la va portar a dir que, ateses les circumstàncies, l'única sorpresa és que hi hagi tanta sorpresa a Westminster per les ganes de canvi.
En definitiva, Theresa May no deixa de ser la filla d'un vicari aliena al club exclusiu tory d'Eton de Cameron o Boris Johnson: sent una política que arrossega gran experiència tampoc pertany a cap de les bandes privilegiades que alleta el Partit Conservador. Va treballar dur i mai ho ha tingut fàcil. És una adepta a la meritocràcia. Sap que el conservadorisme falla quan se centra exclusivament en l'individualisme. Pretén que els tories, a més de ser el partit de la responsabilitat econòmica i l'empresa, s'impliquin en la defensa dels drets de les persones. Ningú l'ha sentit dir que la recepta contra la depressió social sigui el laissez faire que predicava Margaret Thatcher, amb qui se l'ha comparat per mantenir la fermesa com a tret d'identitat i per ser dona: en qualsevol cas la segona que arriba al càrrec de primera ministra en la història de Gran Bretanya.
El seu promet ser un altre tipus de conservadorisme, encara que també basat en l'exigència i la disciplina. Canosa, de cames llargues, bona figura per a la seva edat (59 anys), preocupada per la moda i amb fama d'elegant, no la vesteix el tapisser que confeccionava els models a la "Dama de Ferro". Almenys, no el mateix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema