La purga de suposats còmplices en el fallit cop d'Estat de divendres a Turquia va arribar a dimensions de represàlia amb la suspensió de 15.000 funcionaris d'Educació, la prohibició de viatjar a l'estranger dels empleats públics i la retirada de la llicència a 24 emissores. «A partir d'avui, 15.200 empleats públics han estat suspesos del servei i s'inicia una investigació respecte aquestes persones», va anunciar en un comunicat el Ministeri d'Educació.
La investigació està relacionada amb la seva suposada pertinença a les xarxes de simpatitzants de Fethullah Gülen, un predicador islamista exiliat a Estats Units, al qual el Govern responsabilitza de l'intent colpista. Aquesta «llista negra» de funcionaris se suma als 8.777 empleats del Ministeri d'Interior, la majoria d'ells policies i gendarmes, i altres 2.500 d'altres organismes públics que van ser dilluns apartats del càrrec. No només els treballadors públics s'han vist afectats per la purga. Uns 21.000 professors de centres educatius privats han vist com se'ls retirava la seva llicència.
El total de treballadors, públics o privats, que han estat suspesos d'ocupació a conseqüència del cop arriba a 49.337 persones, calcula el diari Hürriyet.
Les mesures excepcionals han arribat al punt de prohibir a tots els funcionaris que abandonin el país, tret que comptin amb permís exprés dels seus superiors, a ordenar als treballadors públics que interrompin les seves vacances i tornin als seus llocs i a demanar la renúncia de tots els degans de facultats turques, tant de les universitats públiques com de les privades.
A més, el Consell Suprem de Ràdio i Televisió de Turquia (RTÜK) ha cancel·lat les llicències a «totes les emissores de ràdio i televisió que hagin donat suport als conspiradors colpistes», una mesura que afecta 24 mitjans vinculats a Gülen. Aquest influent predicador, fins fa tot just tres anys estret aliat de l'ara president turc, el també islamista Recep Tayyip Erdogan, és acusat per Ankara d'haver orquestrat el cop usant els seus milers de seguidors «infiltrats» a l'Administració pública.
Una infiltració que es va produir quan Erdogan era encara primer ministre (2003-2014) i els «gülenistes» van començar a desplaçar, amb la seva anuència, en els òrgans públics els funcionaris de la vella escola laica, introduint a l'Administració una visió més islamista.
Petició als EUA
Des que l'aliança o matrimoni de conveniència entre Erdogan i Gülen es va trencar fa tres anys, el Govern turc acusa el predicador de dirigir un Estat dins de l'Estat i de conspirar per deposar-lo. Acusat de terrorisme per Ankara i assenyalat ara com a responsable màxim del motí, el Govern va sol·licitar ahir formalment als Estats Units la detenció i extradició de Gülen.
El Govern dels Estats Units i el seu Departament de Justícia van anunciar que revisaran «tot el material» que va ser presentat per Turquia per sol·licitar l'extradició del predicador integrista Fethullah Gülen.
Per altra banda, la plataforma de filtracions Wikileaks va assegurar a través de Twitter que la seva infraestructura està «sota atac sostingut» d'origen totalment desconegut, després d'anunciar que publicaria més de 100.000 documents relacionats amb la política turca.
