"Nosaltres tindrem èxit sense la Unió Europea i la Unió en tindrà prescindint de nosaltres"

Entrevista a Simon Manley, ambaixador britànic a Espanya

24.07.2016 | 07:33
"Nosaltres tindrem èxit sense la Unió Europea i la Unió en tindrà prescindint de nosaltres"

Ambaixador britànic a Espanya. La cara visible del Govern britànic es veu reflectida en el seu ambaixador, que representa el seu país en àmbits socials, comercials, culturals i politicoadministratius. Amb una àmplia trajectòria de la mà de les institucions europees en els anys precedents al seu actual càrrec, Manley s'enfronta al tsunami del Brexit, el canvi d'estatus dels residents i al debat sobre la nova condició de la polèmica zona del Gibraltar.

Simon Manley es presenta a les portes d'aquest diari acompanyat dels cònsols Lloyd Milen i Andrew Dickin. L'ambaixador britànic va incloure Girona com una de les parades de la seva ruta d'enguany després de passar durant la mateixa setmana pel Principat d'Andorra. El motiu de la seva primera visita a la demarcació és una reunió amb l'alcaldessa, Marta Madrenas, i el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, amb l'objectiu d'acostar posicions. Actualment Girona acull una comunitat de 3.000 ciutadans britànics i en rep més de 240.000 més en condició de turistes. Per tots ells, les conseqüències del trencament del Regne Unit amb l'Unió Europea continuen en incògnita.

Ha passat pràcticament un mes des de la celebració del referèndum i el Brexit és ja una realitat. Han rebut gaires peticions de britànics que viuen a Espanya o bé d'espanyols que viuen al Regne Unit?
En aquests moments no ha canviat res. Ara com ara, el Regne Unit encara es manté com a ple membre de la Unió Europea i els drets i obligacions dels britànics que estan aquí a Espanya i els espanyols que estan al Regne Unit no han canviat. El que intentem és enviar un missatge de tranquil·litat. Òbviament, ara el que toca és treballar per assegurar la condició d'aquests compatriotes que viuen a l'Estat espanyol. L'any passat, més de 16 milions de britànics van visitar el país. Creiem que aquest any fins i tot podem arribar a batre aquesta xifra.

A Catalunya hi ha molts turistes britànics, i alguns d'ells ho veuen com un bon lloc per jubilar-se. Es manté l'interrogant de què passarà amb les pensions, amb el sistema sanitari... S'està treballant per arreglar aquests temes?
Òbviament hi ha una certa preocupació per part dels ciutadans britànics que viuen a Espanya. A Girona hi ha més de 3.000 britànics que hi resideixen, i són persones que estàn d'allò més integrades a la societat. Durant la meva visita he tingut l'oportunitat de conversar amb alguns d'aquests ciutadans. Crec que és important recordar, per exemple, el Govern britànic paga al Govern espanyol per les despeses de sanitat. L'any passat va enviar més de 230 milions de lliures per aquestes despeses sanitàries dels britànics que viuen aquí o bé que visitin el país. Tenim una tasca important els propers mesos per establir les condicions, però ja tenim un cert recorregut, no és que comencem de zero.

Més enfocat al món de l'empresa, gran part de les exportacions d'aquí van a parar al Regne Unit. Com es gestiona aquest canvi en el camp empresarial?
Jo crec que un dels missatges clau del nostre nou govern és que volem tenir la relació més estreta possible amb els socis europeus. Tenim una presència molt important d'empreses espanyoles dins de la nostra economia. Un bon exemple és la compra que es va fer l'any passat del banc TSB pel Banc Sabadell. La presència d'Iberdrola, Banco Santander, Ferrovial, AENA... Tenim una economia molt forta, una economia molt oberta a l'inversió estrangera, i crec que no n'hi ha cap més al món que ho sigui més que la nostra. Sóm conscients de la importància de les exportacions i treballarem per assegurar no només l'status quo, sinó també el desenvolupament de la relació comercial dels dos països.

El ministre d'Exterior en funcions d'Espanya, José Manuel García-Margallo, va dir que "El Brexit és l'oportunitat més gran d'Espanya per recuperar Gibraltar ". S'ha de replantejar l'estatus d'aquesta zona?
Aquí s'ha d'admetre que tenim un punt de vista totalment diferent. La nostra posició és molt clara però respectem la voluntat del poble de Gibraltar de decidir sobre el seu futur. Es tracta d'una zona amb un potencial molt important que podem aprofitar si ho fem dins d'un clima de cooperació i col·laboració. Gibraltar té una economia forta i crec que la manera d'aprofitar-ho millor és a través d'una bona coordinació en aquella zona.

En aquest moment el gihadisme està present en tots els debats. El Regne Unit preveu una lluita en comú amb la comunitat europea?
Tenim la sort de tenir com a primera ministra una persona que s'ha passat els darrers sis anys com a ministra d'Interior i per tant sap de primera mà la importància de la cooperació que tenim, i que hem de mantenir amb Espanya i la resta de països envers el crim organitzat i el gihadisme. Per mi Espanya és un aliat de primera línia ja que els nostres dos països, per desgràcia, coneixen molt bé l'amenaça del terrorisme, sigui nacionalista o gihadista. Tenim els cossos de seguretat i d'intel·ligència preparats per afrontar-ho conjuntament, ara i en un futur.

Què en pensa de la nova primera ministra, Theresa May?
La conec perquè vaig estar al capdavant de la lluita antiterrorista durant cinc anys a Londres i el darrer any del meu càrrec, coincidint amb el primer any de la coalició liberal-conservadora, vaig tenir l'honor d'assistir cada setmana a reunions amb ella. És una dona molt professional i li tinc un gran respecte, crec que serà una gran primera ministra britànica.

Quant a les discrepàncies que han anat sorgint arran del Brexit i les peticions de zones com Escòcia, per exemple, hi haurà més referèndums?
És veritat que estem en un país dividit però crec que anem per bon camí. La primera visita de May va ser precisament a Escòcia, on es va reunir amb la primera ministra, Nicole Sturgeon. Hem de poder treballar amb totes les nacions del nostre país: Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord, així com amb el govern de Londres i Gibraltar per assegurar la nova política. Al final la negociació l'hem de fer com a país, és important treballar junts.

Nicole Sturgeon va fer unes declaracions on va dir que "Escòcia no és el mateix que Catalunya". Partint de la situació catalana, on hi ha un ferm debat sobre el sobiranisme, vostè també ho creu?
Cada país té les seves tradicions, les seves regles institucionals... La situació del nostre país no és la mateixa que la d'aquí, no tenim una constitució i tenim una tradició de celebrar referèndums. Ho veig molt diferent.

Si parlem d'actualitat, fa unes setmanes es va publicar l'informe Chilcot referent a la guerra d'Iraq. Van sortir a la llum molts temes, com que van començar les accions bèl·liques sense haver esgotat les alternatives pacífiques. Creu que la guerra va ser necessària?
La decisió de llançar l'operació militar sempre és una decisió molt complicada. En el meu antic càrrec com a director de Defensa i Amenaça Estratègica a vegades vaig haver d'autoritzar operacions militars si aquestes podien permetre el salvament d'hostatges, per exemple. Al final, el que diu aquest informe és que hi va haver errors en la gestió, i la importància d'aquest document per al Govern actual és que ha d'aprendre de les coses que es van fer malament en aquesta guerra. En el futur s'ha d'actuar segons les leccions que s'han après anteriorment.

La Unió Europea pot continuar com un gran projecte sense el Regne Unit?
És obvi que la Unió Europea és més forta amb nosaltres perquèhem tingut un paper vital a molts nivells (militars, econòmics...). Però continuo tenint confiança en el projecte, nosaltres tindrem èxit sense la Unió Europea i la Unió en tindrà prescindint de nosaltres. El més important és arribar a un acord en comú que defineixi la relació que tenim, i que tindrem.

Però malgrat tot encara hi ha moltes persones que continuen en contra del Brexit. Què passa amb la seva opinió?
És el que passa quan hi ha un resultat tan ajustat amb una campanya molt emocional i joves molt implicats en la causa que no ho volen respectar de cap manera. El paper que tenim des del Govern és precisament seguir aquest resultat i buscar un acord que reflexi la voluntat dels britànics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema