El filòsof Gustavo Bueno Martínez ha mort avui als 91 anys en la localitat asturiana de Niembro, on tenia una residència, i tan sols dos dies després de la mort de la seva esposa, segons ha informat la fundació que porta el seu nom.
Bueno es va llicenciar en Filosofia i va aconseguir en 1965 la Càtedra de Filosofia de la Universitat d'Oviedo per convertir-se en les dècades posteriors en un dels catedràtics més polèmics.
La seva primera obra va ser "El papel de la Filosofia en el conjunto del Saber" escrita el 1970, i és autor també de llibres com a "Etnologia i Utopia" (1971); "Ensayos Materialistas"(1972); "Ensayos sobre las categorías de la Economia Política"(1972); "La Metafísica Presocrática" (1974) i "Idea de Ciéncia des de la Teoria del cierra Categorial" (1976).
En 1985 va publicar "L'animal diví. Assaig d'una teoria Materialista de la religió", fruit de trenta anys de reflexió, i el 1988 el Ministeri d'Educació i Ciència va prohibir la seva obra "Simploke", destinada a servir de llibre de text per a alumnes de BUP i autoritzat finalment després d'una llarga polèmica.
Des de 1978 fins a 1984 va dirigir la revista "El Basilisco", una de les publicacions de temes de pensament més prestigiosa d'Espanya.
A l'octubre de 1998 va tenir lloc la seva polèmica jubilació de la Universitat d'Oviedo, apartat de la docència en ser nomenat professor emèrit honorari de la institució acadèmica.
A la vaga dels alumnes que va provocar la seva jubilació es van sumar les declaracions de Bueno, qui va afirmar que la raó de la mesura residia en les diferències ideològiques que mantenia amb el degà de la Facultat de Filosofia, Alfonso García Suárez.
El 1995 va publicar al costat d'Amando de Miguel, Javier Sádaba, Gabriel Albiac i Gonzalo Puente el volum titulat "La influencia de la religión en la sociedad espanyola" i, dos anys després, va presentar la seva obra "El Mito de la Cultura", amb el qual al novembre del mateix any va arribar a la final del Premi Nacional d'Assaig.
En 2000 va publicar "España ante Europa", en el qual el procés d'Unió Europea era qüestionat pel filòsof, per qui no és més que una invenció. Aquell any també va sortir a la llum l'assaig "Televisión: apariencia i verdad", on Bueno va declarar que traçava un primer assaig d'anàlisi general de les idees d'aparença i veritat, tal com elles s'obren camí en la pantalla de televisió.
Buenoi va reflexionar sobre la telebaecombraria en la seva obra "Telebasura i democrácia" (2002) i va publicar un article sobre el programa "Gran Hermano".
Al març de 2003 va presentar el seu llibre "El mito de la izquierda" i el 2008, el titulat "El mito de la derecha", moment en el qual sostenia que la distinció entre ambdues havia desaparegut.
En 2006 publicava "Zapatero i el pensamiento de Alicia", un llibre crític amb l'expresident del Govern, i un any més tard va veure la llum el seu assaig "La fe del ateo", sobre les "veritats de l'enfrontament de l'Església amb el Govern socialista".
Finalista del premio Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats al1989 i 1990, en aquest anyse li va concedir la Medalla d'Astúries de Plata i cinc anys després va ser nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat d'Oviedo.
Entre altres guardons, al març de 2003 se li va concedir el guardó De La Rioja del Món en la categoria de Lletres per dedicar la seva vida a la defensa de la filosofia acadèmica, la singularitat del seu pensament i la seva extraordinària trajectòria.
Des de 1997 dirigia la fundació que porta el seu nom.
