El procés electoral del País Basc va fer un nou pas amb la proclamació oficial de les candidatures, ja sense Arnaldo Otegi en la contesa, a l'espera del que dictaminin els tribunals abans de l'inici de la campanya, el proper 9 de setembre. El Butlletí Oficial del País Basc (BOPB) va publicar a primera hora del matí les candidatures oficials, de les quals ha estat exclòs Arnaldo Otegi com a cap de llista d'EH Bildu a Guipúscoa.

Així, les juntes electorals de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba van proclamar 16 candidatures als comicis autonòmics del 25 de setembre, 4 menys que en les anteriors eleccions al Parlament Basc, celebrades el 2012. La principal novetat va ser l'absència d'Otegi, acordada per la Junta Electoral provincial, que el considera «inelegible» per la inhabilitació que hi ha contra ell, conseqüència de la condemna pel cas Bateragune, l'intent de reconstruir Batasuna.

Com va anunciar dilluns la Junta, la llista d'EH Bildu a Guipúscoa es va publicar amb la periodista Maddalen Iriarte, proposada per EH Bildu com a número dos, en el primer lloc de la llista.

Otegi, en silenci

D'aquesta manera, el procés avança sense Otegi, que no es va pronunciar sobre la seva exclusió, ni tan sols a través del seu habitualment actiu compte de Twitter, en què es va limitar a rebotar algun missatge de suport, com el del dirigent del Sinn Féin Martin McGuinness. Otegi tornarà avui al debat polític en una entrevista radiofònica, mentre els seus representants legals preparen el recurs que interposaran davant un tribunal contenciós administratiu de Sant Sebastià.

La coalició té fins dijous per presentar el recurs i el tribunal ha de pronunciar-se abans de dissabte. El següent pas correspon, si es sol·licita l'empara, al Tribunal Constitucional, que haurà d'adoptar una decisió definitiva sobre la situació d'Otegi abans del 9 de setembre, dia en què s'inicia oficialment la campanya electoral basca. EH Bildu considera que la Junta Electoral no ha analitzat l'argumentació jurídica plantejada per Iñigo Iruin, advocat d'Otegi, qui tornarà a defensar, aquesta vegada davant els tribunals ordinaris, que la inhabilitació per sufragi passiu va quedar «extingida» amb el compliment de la pena de presó, ja que es tractava d'una pena «accessòria».