Les investigacions obertes durant el 2015 contra el terrorisme gihadista van créixer un 69% respecte l'any anterior, segons la Memòria de la Fiscalia General de l'Estat, que també apunta un descens general del nombre de delictes d'un 4% i un augment de l'activitat contra la corrupció. La disminució dels delictes de 2015 respecte 2014 es manté, però s'alenteix la tendència que es va produir l'any anterior (quan va caure respecte el 2013 un 6%), destaca la memòria. En aquest context de rebaixa de la delinqüència contrasta l'increment registrat en actuacions contra el terrorisme gihadista, que ja són més que les obertes contra ETA: van ser en total 179, un 69% més que el 2014. El capítol dedicat a l'Audiència Nacional assenyala així mateix que el 2015 es van obrir un total de 331 diligències per terrorisme, el que representa un 40% del total de les obertes per aquest tribunal. Crida l'atenció, a més, l'increment de l'activitat de la Fiscalia Anticorrupció, si bé s'ha alentit respecte el creixement d'anys anteriors. efe/Ddg madrid

La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, va advertir que la Fiscalia està preparada per defensar per la via «penal» el respecte a la Constitució davant el «desafiament» de l'independentisme. Madrigal va enviar aquest missatge davant el Rei, que va presidir l'obertura de l'any judicial. La fiscal general de l'Estat va alertar del «total menyspreu a l'ordenament constitucional» que es planteja des d'alguns sectors independentistes catalans.

Madrigal es va pronunciar així en el seu discurs de presentació de la Memòria de la Fiscalia General de l'Estat 2015, pronunciat en l'acte d'obertura de l'Any Judicial que va tenir lloc al Tribunal Suprem. «En un escenari polític i social incert com el que vivim, i davant el desafiament a l'Estat de Dret que amb total menyspreu a l'ordenament constitucional es planteja des de sectors independentistes, convé mantenir la integritat de la consciència intel·lectual, tal com ha fet el Constitucional en la sentència de 2 de desembre de 2015», va assenyalar la fiscal general.

L'esmentada sentència anul·la per unanimitat la resolució independentista del Parlament de Catalunya perquè, com va dir la fiscal general, la construcció de l'Estat de Dret «mai pot produir-se al marge de la llei i els procediments legals establerts». «Alguns invoquen la democràcia i la llibertat per a proposar l'incompliment de les lleis i la desatenció a les llibertats de tots que són l'essència mateixa de la democràcia», va afegir Madrigal, per a qui aquest plantejament suggereix que «determinats usos de la llibertat poden suposar un perill per a la democràcia».

Madrigal va recordar que «ni la llei ni la Constitució són immutables», ja que poden reformar-se amb reflexió, debat i consens polític per adaptar-la als nous temps. Però va voler deixar clar que «davant de les vies de fet o les pretensions demagògiques que contraposen legitimitat democràtica i legalitat constitucional, només cal recordar com fa el TC en la sentència de 2 de desembre de 2015, que en una concepció democràtica del poder no hi ha més legitimitat que la fundada a la Constitució». «I en aquesta línia ha actuat i actuarà la Fiscalia davant del TC i davant els tribunals penals si fos el cas», va afegir.

La fiscal també va manifestar la seva preocupació per la corrupció, un fenomen que «condiciona la investigació i l'enjudiciament» perquè no es produeix només a l'administració, sinó que arriba al sector financer, mercats, empreses i consumidors.

A més, va alertar que les xarxes criminals internacionals veuen en la corrupció política o administrativa una font de beneficis que pretenen acaparar i va recordar que la corrupció afecta tant el sector públic com el privat.

En el discurs pronunciat a continuació, el president del Tribunal Suprem i del CGPJ,?Carlos Lesmes, també va fer una referència clara a l'assumpte de Catalunya, si bé la seva intervenció es va centrar a reivindicar la independència amb què actuen els jutges. Lesmes va fer referència a «les amenaces constants que pretenen menysprear els nostres drets com a ciutadans lliures i iguals», i davant d'això va proposar mantenir «els valors i principis» del sistema constitucional.